Conciliació familiar?

Karate, dansa clàssica, tennis, futbol, mugendo, arts plàstiques, guitarra, anglès, francès, alemany, xinès... Sembla que els pares tenim la dèria que els nostres fills i filles creixin farcits de nous coneixements juntament amb un gran ventall d’habilitats.

En lloc de passar la infància com el que els pertoca, és a dir, com a infants, han d’entendre i conèixer-ho tot, lluir en tot i esdevenir nens perfectes en comptes de ser simplement nens.

Sona exagerat, i ho és, el rerefons convida a la reflexió; què hi ha de debò en la tan anomenada conciliació familiar?

N. HONTECILLAS ARJONA

Castelldefels