‘Neurofeedback’
El col·lectiu mèdic es troba altament sensibilitzat per les activitats pseudocientífiques que floreixen en el seu entorn professional. I no és estrany. Quan no és la convocatòria d’un congrés sobre el càncer en el qual s’anunciaven ponències de persones sense cap titulació, és el llarg debat sobre branques no acreditades de la medicina, com l’homeopatia, que introdueixen dubtes en l’ànim dels pacients i de la societat en general.
I, naturalment, el periodisme es veu involucrat en les polèmiques. A La Contra del dijous 27 de gener s’entrevistava Sydney Pinoy-Peyronnet com a expert en neurofeedback. Francès, de 27 anys, l’entrevistat explicava que és llicenciat en Administració d’Empreses i que, després de patir un traumatisme cranial en què el neurofeedback el va ajudar a superar-ne les seqüeles, va decidir formar-se a l’Institut de Neurofeedback d’Arizona. Ara, afegia, acaba d’obrir la seva pròpia clínica a Barcelona.
Dos neuròlegs, la doctora Anna Sans i Fitó, responsable de la unitat de neurodesenvolupament de l’hospital Sagrat Cor, i el doctor Romà Massot i Punyet, excap del servei de neurologia de l’hospital Joan XXIII de Tarragona, i un psiquiatre, el doctor Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap del departament de psiquiatria de l’hospital Vall d’Hebron, van enviar sengles cartes al Defensor en les quals plantejaven dues qüestions fonamentals: els dubtes que hi ha en la comunitat científica sobre el neurofeedback com a tractament de diversos trastorns i el perfil de l’entrevistat per ser considerat una autoritat en la matèria.
En la seva resposta, Ima Sanchís, autora de l’entrevista, va aportar documentació sobre el neurofeedback que incloïa valoracions positives d’especialistes internacionals i un informe de l’Associació Americana de Pediatria. Els metges que van expressar les queixes són també especialistes de prestigi en el camp de trastorns com el TDAH, depressió, ansietat... i participen en congressos internacionals on no es comparteix l’enfocament favorable sobre el neurofeedback.
Per al Defensor, el motiu periodístic del cas no és el debat científic sobre el neurofeedback, sinó si Sydney Pinoy-Peyronnet pot ser considerat un expert. “A la seva edat, un especialista en neurologia, psiquiatria o neurofisiologia encara no ha acabat la seva formació MIR després de sis anys de carrera. I ell ha estudiat Ciències Empresarials”, exposa la doctora Sans.
Ima Sanchís detalla que l’entrevistat “es va formar com a tècnic a l’Institut d’Arizona dirigit pel doctor Robert Gurnee, antic president de la federació mundial de neurofeedback. Certament, té la llicenciatura en Administració d’Empreses, que li va servir per obrir i gestionar la seva clínica, en la qual treballen una neuropsicòloga i neurologopeda, amb títol oficial, i tres psicòlegs clínics”. Sanchís també argumenta que “des de La Contra intentem donar a conèixer diferents tendències i mètodes. El fet que els exposem no vol dir que els defensem i, com a periodistes, no és la nostra comesa jutjar-los, aquest és el dret del lector”.
És veritat que una entrevista, com a gènere periodístic, no és el mateix que una informació. És a dir, és el personatge el que defensa les seves opinions o la seva feina. Però és el periodista, i el mitjà, el que defensa l’elecció de l’entrevistat, i aquí el currículum de Pinoy-Peyronnet ofereix dubtes que sigui l’adequat per abordar com a expert un tema mèdic tan important. De fet, el doctor Massot anuncia a la seva carta que demanarà al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona que investigui la activitat d’aquesta persona.
Els lectors poden escriure al Defensor del Lector (defensor@lavanguardia.es) o trucar al 93-481-22-10
Queixes per una entrevista a un llicenciat en Administració d’Empreses a qui es presentava com a expert en un tractament mèdic