El mitjà i el missatge
Va encunyar el concepte de veïnatge universal. I gravada a la seva làpida, amb tipografia digital, hi ha la citació bíblica: “La veritat us farà lliures”. McLuhan fou el creador d’un altre aforisme a la bíblia periodística: “El mitjà és el missatge”. La manera en què adquirim una informació ens afecta més que la informació en si.
És a dir: si no entens els efectes i l’abast dels mitjans, no podràs controlar-los. A la carrera, ens posaven com a exemple la derrota d’un Nixon suat i sense maquillar, davant d’un Kennedy ben plantat, al primer debat polític televisat de la història. Però mirem un cas més proper: Jesús Gil, president de l’Atlètic de Madrid i alcalde de Marbella, tenia el seu programa propi, on sortia dins un jacuzzi envoltat de noies mig despullades i el seu cavall Imperioso. Si encara fos viu i hagués estat nord-americà, avui presidiria els Estats Units.
Donald Trump reconeix que, sense Twitter, no hauria arribat a la Casa Blanca. El camp de batalla, als països en pau, es troba als mitjans. Pots fer guerra bruta, muntar un circ per cridar l’atenció, o comportar-te com un cavaller amb floret entre bombardejos.
Carles Puigdemont i Toni Comín sabien que estan en el punt de mira; la malaptesa té un preu
Però mai no has d’abaixar la guàrdia. Per això aquest dimecres ens va deixar tan estupefactes l’exclusiva d’Ana Rosa. En un acte públic, a Lovaina, una càmera va filmar els missatges derrotistes que Carles Puigdemont li enviava a Toni Comín poc després que Roger Torrent ajornàs la sessió d’investidura.
Els va enviar a través de l’aplicació Signal, que és com el WhatsApp, però amb un sistema d’encriptació més segur. Es posà de moda poc abans de l’1 d’octubre, sobretot entre els CDR i els qui amagaven urnes a casa. Tant és així, que quan m’hi vaig donar d’alta, algun contacte em preguntà: “Tu també conspires?”. És el mètode clandestí, i permet determinar la permanència del missatge. No ho fa per defecte, cal activar el temporitzador perquè duri des de cinc segons fins a una setmana, abans d’esborrar-se per sempre. És el sistema perfecte per a amants, polítics, goles profundes, i tot aquell que comparteix un secret.
El mitjà és el missatge. Comunicarse per Signal té un significat; no programar el compte enrere, també. Permetre que la càmera d’un programa rosa capti els textos enviats a través del sistema de missatgeria més segur que hi ha resulta directament irònic. Més encara quan qui els enviava és periodista. Així ho recordava ell a Twitter: “Sempre he entès que hi ha límits, com la privacitat, que no s’han de violar”. Al marge del debat sobre com s’ha adquirit una informació, i de com canvien les condicions quan aquesta informació és d’interès públic, hi ha un altre fet inapel·lable: Puigdemont i Comín sabien que estan en el punt de mira. La malaptesa té un preu. I la estratègia de judicialitzar-ho tot (la política, el periodisme) ja no serveix. No és la justícia la que ens farà lliures.