Tertulians robots, robots tertulians
Una de les propietats que defineixen les persones és la capacitat d’argumentar, és a dir, d’expressar raonaments adreçats als nostres congèneres. A partir d’aquesta característica intel·lectual, s’ha configurat la societat civilitzada. La discussió constructiva, el debat ciutadà, la seqüència conceptual de la ciència i fins i tot les creences religioses s’assenten sobre aquesta àmplia base.
Tot i això, els avenços en intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic (machine learning) estan portant el pensament crític fins a les màquines. Acabaran competint els éssers humans i la tecnologia en aquest terreny? Gegants tecnològics com Google, Facebook o Amazon i mitjans de comunicació com Fox News, The New York Times o la cadena audiovisual pública del Regne Unit (BBC) es valen d’aquesta innovació per oferir un millor servei als seus usuaris.
Com que coneixen els seus interessos, els resultats de les cerques, les propostes socials, les ofertes comercials o la selecció informativa es fan a mida. Se suposa que l’internauta rep el que li atreu i el que li agrada, però es perd el contrast amb opinions diverses, una diferència que, ben canalitzada, és pràcticament sempre enriquidora. D’aquesta manera, cadascú es tanca en espais on només ressona l’eco de les idees afins.
Així, guanya la unilateralitat i en surt derrotat l’equilibri entre punts de vista. Els investigadors del Centre de Tecnologia d’Arguments de la Universitat de Dundee, a Escòcia, estan esmicolant les teories de la filosofia, la psicologia i la lingüística per entendre, en primer lloc, per què de vegades estem d’acord i per què, en altres ocasions, discrepem, i, a continuació, per construir eines d’intel·ligència artificial que reconeguin, modelin i orientin els nostres arguments.
El sistema ja s’està aplicant a un col·loqui de la Radio 4 anglesa, en el qual, després d’analitzar milers de connexions entre continguts, un programa informàtic elabora mapes i infografies que, a través d’algoritmes, permeten determinar quins són els assumptes centrals i quins són els secundaris, quines estratègies funcionen millor i quines respostes no condueixen enlloc. Els tertulians britànics solen fer cas d’aquelles recomanacions; els nostres, probablement, acabarien escridassant els robots.