La Vanguardia (Català)

FALCON HEAVY El coet per tornar a la Lluna

Tot a punt perquè el llançador més potent del món s’enlairi dimarts per primera vegada

- JOSEP CORBELLA Barcelona

El coet més potent del món, el Falcon Heavy de la companyia SpaceX, està a punt per enlairarse dimarts des de Cap Canaveral en el seu primer vol. Portarà un cotxe descapotab­le Tesla Roadster vermell com a únic passatger.

Amb capacitat per enviar càrregues de fins a 64 tones a l’òrbita terrestre baixa, allà on es troben l’estació espacial i els satèl·lits d’observació de la Terra, és la balena blava dels coets. El més potent que s’ha construït des del Saturn V que va enviar els astronaute­s de les missions Apollo a la Lluna fins al 1972.

Per comparació, el coet europeu Ariane 5 pot situar 20 tones a l’òrbita terrestre baixa, els shuttles de la NASA en podien enviar 24 i el coet més potent disponible fins ara –el Delta IV Heavy– es queda en 29. En una picada d’ullet a la història, el Falcon Heavy s’enlairarà des de la torre de llançament 39A del Centre Espacial Kennedy, la mateixa des de la qual marxaven els astronaute­s cap a la Lluna.

La veritable raó de ser del Falcon Heavy seran les missions a destinacio­ns més llunyanes que l’òrbita terrestre baixa. A la Lluna pot enviar-hi més de 20 tones. Com que a més el coet està dissenyat per transporta­r persones –a diferència de l’Ariane 5, per exemple–, permetrà reprendre les missions tripulades a la Lluna. La companyia SpaceX ha anunciat que dos ciutadans han abonat “dipòsits substancia­ls” per viatjar a la Lluna com a turistes, encara que no baixaran a la superfície sinó que sobrevolar­an el satèl·lit i tornaran a la Terra.

Amb un preu de llançament que SpaceX situa en 90 milions de dòlars (72 milions d’euros), el Falcon Heavy es presenta també com un coet assequible per la NASA o altres agències espacials que vulguin enviar astronaute­s a la Lluna. Serà molt més barat que el futur Space Launch System que la NASA està desenvolup­ant i que tindrà un cost estimat de 1.000 milions de dòlars per llançament –si és que algun dia arriba a volar–.

També els astrònoms estan expectants davant el llançament del Falcon Heavy dimarts vinent. A l’òrbita de Plutó podrà enviar-hi càrregues de fins a 3.500 quilos, cosa que obre la via a llançar missions amb prou combustibl­e per situar-se en òrbita al voltant dels astres del sistema solar exterior. Els planetes gegants Urà i Neptú, que tenen llunes on hi podria haver aigua líquida i condicions favorables per a la vida, podrien ser explorats així per primera vegada en missions de llarga durada.

Sense anar tan lluny, a l’òrbita de Mart pot enviar-hi càrregues de 17 tones, la qual cosa permetrà dissenyar missions més ambicioses que les realitzade­s fins ara. És també el primer coet amb capacitat per enviar astronaute­s a Mart –encara que una missió tripulada es descarta ara per ara ja que no se sap com fer tornar la tripulació ni com evitar que el viatge tingui efectes greus sobre el cos humà–.

Però, perquè aquests somnis es facin realitat, abans el Falcon Heavy haurà de demostrar de què és capaç. El mateix Elon Musk, fundador i conseller delegat de SpaceX, ha rebaixat les expectativ­es davant el vol inaugural. Hi ha “una possibilit­at real que el vehicle no aconseguei­xi arribar a l’òrbita”, va declarar Musk en una conferènci­a a Washington el juliol passat. “Espero que arribi prou lluny de la torre de llançament per no malmetre-la. Fins i tot considerar­ia això com una victòria, sinceramen­t”.

Musk s’ha trobat que el desenvolup­ament del Falcon Heavy ha estat més complex del que havia suposat inicialmen­t. Quan SpaceX va presentar el projecte el 2011, el calendari de treball preveia realitzar el primer llançament el 2013. Dos anys havien de ser suficients per posar a punt un coet amb un disseny aparentmen­t simple.

SpaceX ja tenia en servei el coet Falcon 9, que havia volat per primera vegada el 2010. El pla preveia acoblar tres Falcon 9 i llançar-los junts per triplicar la seva potència, de manera similar a com es triplica la potència d’un tren posant-li tres locomotore­s en lloc d’una.

“Vam ser bastant ingenus”, va admetre Musk a la conferènci­a de Washington. “Al principi, sembla realment fàcil. Poses dos coets lligats com a boosters (propulsors laterals). Quina dificultat hi pot haver? Però després tot canvia. Totes les càrregues canvien. L’aerodinàmi­ca canvia completame­nt. Has triplicat les vibracions i l’acústica”.

A més, el Falcon 9 ha fallat en dos dels seus 48 llançament­s, i en un tercer es va perdre el satèl·lit, tot i que no es va atribuir a una fallada del coet. Acoblar tres Falcon 9 junts multiplica aproximada­ment per tres la probabilit­at d’error, ja que si qualsevol dels tres propulsors falla, tot el Falcon Heavy falla.

Com és habitual en el primer llançament d’un nou coet, portarà a l’espai una càrrega d’escàs valor. Musk ho aprofitarà per donar publicitat a la companyia Tesla, que també va fundar i dirigeix. Segons va anunciar al desembre, el primer Falcon Heavy portarà a bord el seu cotxe elèctric descapotab­le vermell del model Tesla Roadster.

Si el llançament surt bé, permetrà posar a prova la capacitat del coet d’injectar satèl·lits en l’òrbita desitjada. En aquest cas, l’objectiu és que el cotxe quedi fent voltes al voltant del Sol en una trajectòri­a que, en el seu punt més allunyat, arribarà fins a l’òrbita de Mart. Al reproducto­r de música del cotxe, va dir Musk, sonarà Space oddity de David Bowie pels segles dels segles. Encara que, com que les ones sonores no es transmeten en el buit de l’espai, no se sentirà res.

LLANÇAMENT D’ALT RISC Elon Musk ha avisat que és possible que l’aparell no arribi a l’òrbita prevista

COTXE VERMELL A BORD

La missió aspira a situar un descapotab­le Tesla Roadster en òrbita al voltant del Sol

 ??  ?? FONT: SpaceX
FONT: SpaceX

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain