EL DIETARI D’‘EL MÓN’
Setmana 22: corbates prestades, termos de te per sobreviure a la son, moments de feliços atacs de riure, cartes entregades en mà i un exlletrat del Parlament a qui no li permetem que vagi a fer-se el DNI
DILLUNS
Jaume Alonso-Cuevillas
No s’esperava un dels advocats de Carles Puigdemont trobar-se aquest matí a RAC1 set càmeres de televisió. A la recepció el reben el director general d’audiovisuals del Grup, Ramón Rovira. Alonso Cuevillas ha vingut amb vestit, camisa blanca, però sense corbata. “Hauria d’haver-me posat la corbata” - diu compungit. En vols una? - li diu Rovira. Dit i fet. Al cap de pocs minuts i davant el testimoni de tantes càmeres, l’advocat entra a l’estudi amb una espaterrant corbata de color blau elèctric. Li assenyalo la corbata. Somriu. “Prestada una hora”. En acabar la conversa s’aixeca i se’n va. Quan, després del migdia, hi ha la reunió del programa, els productors em diuen: “Li hem regalat la corbata”.
DIMARTS
Francesc Pau
Va ser fins dijous passat lletrat del Parlament de Catalunya. Avui és un jubilat que opina amb la certesa de saber-se la lletra petita del reglament parlamentari. Estem en espera, a l’inici de la tertúlia, de saber que farà el president Torrent: si suspendre, ajornar o tirar endavant la investidura de Carles Puigdemont. Hem acordat amb Francesc Pau que a les 9.45 h se n’anirà de l’estudi perquè té hora a la policia per renovar el DNI. A les 9 h m’informen que el president del Parlament convoca la premsa a les 9.30 h. Pau decideix esperar. A les 9.45 h el president Torrent va amb retard. “No et preocupis. De moment em val el passaport” - em diu l’exlletrat. Es queda i comentem la decisió d’ajornar el ple d’investidura.
DIMECRES
Carla Simón
Ahir a la nit vaig veure per tercera vegada Estiu 1993. Aquesta vegada per televisió. Anteriorment l’havia vist a la pantalla de l’ordinador i al cinema. Em sembla una de les pel·lícules de l’any. La direcció, la història, els actors (tremends Bruna Cusí i David Verdaguer), les nenes, aquelles nenes amb unes mirades impossibles .... La Carla va venir dilluns, unes hores després de guanyar cinc premis Gaudí (pel·lícula, directora, actriu de repartiment, guió i muntatge). I ho va fer després de dormir poques hores i de celebrar, al mateix Fòrum de Barcelona, l’èxit del film. Per això arriba amb un termo ple de te que va prenent a poc a poc. Carla Simón explica que ja està treballant en un nou guió que espera que es pugui rodar als voltants de Lleida.
DIJOUS
Roger Torrent
A diferència de fa un parell de setmanes, quan va accedir al càrrec de president del Parlament, avui Roger Torrent arriba a l’estudi de RAC1 aparentment més tranquil. Hi ha vuit càmeres, molta expectació per al que pugui dir. Explica poc o gairebé res. Com els alts dirigents d’ERC, sap com no dir res quan no s’ha de dir res. Com avui. Torrent s’asseu i es treu un paper de la butxaca interior de la seva jaqueta. Me l’entrega: “Mira, una carta d’Oriol Junqueras”. Datada el sis de desembre, el text és curt, afectuós i explica com havia començat aquell mes a la presó d’Estremera. Dos mesos després m’arriba la carta. En acabar el programa rebo una altra carta de Junqueras. Aquesta datada el vuit de gener. Anem millorant.
DIVENDRES
Xavier Saisó
Conec Saisó des de fa més de trenta anys. Ell estava a Ràdio Ciutat de Badalona i jo a Catalunya Ràdio. Després va fitxar per la Cadena SER, on ha treballat fins avui. Dimarts va venir amb Jordi Évole i Edu de Batlle a oferir talls de veu d’errors de la història de la ràdio espanyola. Aquesta setmana ha estat complicada i avui m’he endollat el podcast d’aquella hora de ràdio. M’ha alegrat la tarda . Com he rigut al costat d’aquests tres magnífics col·legues. Saisó, divertit, sarcàstic i sobretot bon tio, va deixant anar talls. Sisplau, baixin-se aquella hora de ràdio de dimarts. Mentrestant, Évole anuncia un dels millors cara a cara possibles: José María García - José Ramón de la Morena. Serà diumenge vinent amb una enorme sorpresa inclosa, per cert.