Modernitzar l’església
El temple del Col·legi Lestonnac de Barcelona, ideat el 1875, ha estat renovat
Hi ha temples que per aprofitarlos es reciclen en sales de concert, festivals de final de curs o reunions posant una cortina que tapi el sagrari i l’altar. O misses amb feligresos perduts i dispersos per la nau a quilòmetres del celebrant. És el que ha aconseguit evitar la Companyia de Maria amb la reforma de l’església que té al Col·legi Lestonnac del carrer Aragó de Barcelona. Renovar un temple ideat el 1875 per l’arquitecte Joan Martorell amb una mentalitat neogòtica anterior a la reforma del Concili Vaticà II.
L’església de Lestonnac es veu des del carrer, a l’altura de Llúria, però no és una parròquia. Està en l’edifici que acull l’escola i el Col·legi Major Lestonnac. Per tant, és un espai utilitzat principalment per infants i joves. I les religioses de la Companyia de Maria volien que continués sent el centre de les instal·lacions.
Com aconseguir-ho? Primer, amb més llum. Ja n’hi ha prou d’esglésies fosques. Només pintar de blanc les parets ja hi ajuda. El blanc dona lluminositat a les capelles laterals i es combina amb uns retaules de tons càlids amb paisatges bíblics i motius institucionals de la Companyia de Maria sobre la silueta urbana de Barcelona. El cancell de fusta que tancava l’entrada s’ha substituït per un de vidre que permet veure l’església des del carrer quan les portes estan obertes.
Però el gran canvi és en la disposició de l’altar. En lloc d’estar situat al fons de l’església com un escenari, s’ha avançat cap al centre de la nau sobre una tarima de fusta. Així, en les eucaristies els assistents poden envoltar l’altar per afavorir la participació en la celebració. Un gran baldaquí circular suspès al centre també marca la centralitat de l’espai.
La reforma amaga més sorpreses en la mobilitat dels elements que converteix l’espai en multifuncional però sem-
Les religioses de Lestonnac van obrir a Barcelona el 1650 la primera escola de nenes d’Espanya
pre focalitzat en la litúrgia i l’espiritualitat. La grada de fusta que hi ha darrere els celebrants pot moure’s cap al fons de l’església. Desplaçant-se per sobre de la tarima, permet crear un espai més recollit davant del sagrari pensant per a petits grups o per al recolliment personal. També són mòbils els retaules de les capelles. Els panells tenen rodes i es poden utilitzar per separar espais i fer altres activitats pastorals a l’església. A més, la part posterior del retaule amaga una gran pissarra blanca ideal per a activitats amb infants.
El resultat es va poder veure aquest dijous en la inauguració de la reforma. La germana provincial, Mariña Ríos, remarcava la importància que l’espai central de l’edifici continués oferint “un diàleg permanent entre les nostres arrels i la gent d’avui”. Les religioses de Lestonnac van obrir el 1650 a Barcelona la primera escola per a nenes que es feia a Espanya. El jesuïta Enric Puig, secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, va presidir l’eucaristia per inaugurar la reforma.
La reforma ha estat encarregada a T113-Taller d’Arquitectura, que ja s’ha encarregat d’altres intervencions en espais litúrgics a Barcelona com la parròquia de Santa Madrona –coneguda com la Catedral del Poble Sec– i la de Santa Eulàlia de Vilapicina. Dues experiències que se sumen a altres reformes que s’han fet els darrers anys per actualitzar esglésies antigues, també en llocs emblemàtics, com el monestir de Santa Cecília de Montserrat o la capella de Sant Ignasi a Santa Maria del Mar.