Les raons de la fam
Bon dia a tots. Diumenge vinent, 11 de febrer, se celebra la jornada principal contra la fam al món, una iniciativa que promou l’organització Mans Unides, l’oenagé de l’Església catòlica per a l’ajuda, promoció i desenvolupament del tercer món. Aquest dia es farà una col·lecta en totes l’esglésies per finançar els projectes de desenvolupament que promou aquesta entitat dels països més pobres.
Totes les accions desenvolupades per Mans Unides tenen en compte sempre les possibilitats de les persones i de les cultures locals per assumir els projectes.
Durant alguns anys he estat el bisbe responsable de Mans Unides a Espanya i sempre he admirat la seva pedagogia del desenvolupament feta amb realisme i amb molt respecte a cada situació local. L’organització Mans Unides no només treballa per resoldre el problema de la fam allà on pot arribar amb els seus projectes, sinó que també s’ocupa d’analitzar les causes del problema i de crear condicions socials que, amb el temps, puguin ajudar a superar aquest problema a milions de persones que en pateixen.
Amb la campanya que duu a terme aquest any es completa el trienni que aquesta institució de l’Església ha dedicat a la lluita contra la fam i ho fa amb el lema “Compartir el que importa”. Es tracta de recuperar l’impuls fundacional d’aquesta institució, aprofundir en la reflexió sobre l’escàndol de la fam, sobre les seves causes i les seves possibles solucions.
Fruit d’aquesta reflexió, s’han identificat tres causes de la falta d’aliments que val la pena tenir molt presents i a les quals em vull referir: 1) La consideració dels aliments com a mercaderia, que implica valorar merament la seva funció econòmica i la seva qualitat per produir beneficis, deixant en segon pla la seva funció principal de garantir el dret humà a l’alimentació i la vida de les persones; 2) assistim a l’extensió d’un model productiu desenvolupat a gran escala que compromet la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental, i 3) tenim el problema del malbaratament d’aliments, resultat d’aquest mateix sistema de producció i distribució provocat per uns estils de vida i uns hàbits de consum realment insostenibles i individualistes.
Lamentablement, aquest malbaratament d’aliments repercuteix en la seguretat alimentària i nutricional de tres formes: 1) Redueix la disponibilitat d’aliments; 2) provoca una pujada dels preus que disminueix la capacitat dels més pobres per adquirir-los, i 3) afecta la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental.
Com va dir el papa Francesc a la seu del Programa Mundial d’Aliments, l’aliment que es deixa perdre és com si es deixés robar de la taula del pobre, d’aquell que justament té gana.
Demano a Déu que ens ompli del seu esperit i encoratgi tots els voluntaris, donants i treballadors de Mans Unides a continuar treballant sense parar per sensibilitzar-nos sobre la pèrdua i desaprofitament dels aliments que tants perjudicis provoca als més necessitats i que afecta la sostenibilitat del nostre planeta.
Estimats germans i germanes, que Déu us beneeixi a tots.
Considerar els aliments com a mercaderia implica valorar-ne merament la funció econòmica