Els nostres herois malvats
El best-seller Don Winslow indaga en la trepidant ‘Corrupción policial’ sobre l’espessa franja grisa que separa el bé del mal
Entres a l’habitatge cridant “Policia de Nova York!!!”, i et trobes el cadàver esquarterat d’un petit traficant de drogues, i també el de la seva dona, i els dels seus tres fills petits. Les guerres entre traficants de drogues són així. I després la teva dona et pregunta “què tal el dia, amor”. I tu respons que bé, com tots... Però els somnífers no poden evitar els malsons que et desperten cada matinada moll de suor, no poden ofegar els crits dels nens que no vas poder salvar. Has de venjar-los. Has d’atrapar l’assassí, has de destruir el malparit que va ordenar aquella venjança. Encara que no tinguis proves, encara que no puguis tancar-lo a la presó... Ets el sergent Denny Malone. Tu ets el protagonista de Corrupción policial, de l’última novel·la de Don Winslow, del recent llançament de l’editorial RBA. Necessites un parell de dexidrines per recompondre’t cada matí.
“Per a nosaltres, per als ciutadans corrents, és molt còmode establir diferències clares entre el bé i el mal –va explicar l’autor aquesta setmana en un hotel de Barcelona, on participa aquests dies al festival literari BCNegra–. Tanmateix, la vida és principalment grisa. La gent bona fa coses dolentes, i la gent dolenta fa coses bones, i els herois també poden ser malvats. I de vegades aquesta societat també necessita herois malvats”. I com que no pots tancar a la presó el malparit que va ordenar aquella venjança, et dediques a fastiguejar-lo, a assetjar els seus camells, a robar els seus recaptadors... ¿Aquesta ciutat seria millor si atenguessis els procediments i et dediquessis a tancar tots els desgraciats que venen paperines de cinc dòlars? Al capdavall, l’única diferència respecte a una multa de tota la vida és que tu et quedes els diners del malparit que va ordenar aquella venjança, els diners que pagaran la universitat dels teus fills, les ratlles que et fiques amb els teus companys, la casa on sempre va voler viure la teva dona.
Sí, per als ciutadans corrents és molt còmode establir diferències clares entre el bé i el mal. ¿Una pensió de merda pot compensar vint anys de malsons? ¿Qui miraria cap a una altra banda? ¿Qui no ho faria? En el passat Winslow va treballar com a detectiu privat, va col·laborar amb molts policies i es va enfrontar amb molts d’altres. Diu que porta tota la vida relacionant-se amb policies, que tot el que explica és veritat. Almenys fa pudor com la veritat. I un no pot deixar de passar pàgines. Corrupción policial no és la continuació d’El poder del perro i El cártel. Aquesta novel·la no és tan desmesurada com les anteriors, però resulta igualment trepidant, igualment inquietant. Potser una mica més. Winslow fa de la literatura d’entreteniment una obra d’ art.
En aquesta ocasió deixa enrere els deserts de Mèxic per submergir-se en les misèries de la societat desenvolupada. “¿Vostè sap que la societat dels Estats Units ja destina més diners a la lluita contra les drogues que a la compra de drogues? –va prosseguir explicant l’autor novaiorquès–. Als Estats Units tenim dos milions de persones empresonades, bona part d’elles a causa de delictes relacionats amb les drogues. Parlem principalment d’afroamericans i hispans, de negres i marrons, de pobres”. Aquest és el teló de fons de les desventures del sergent Denny Malone. “Anteriorment les ciutats competien entre si per atreure fàbriques, i en l’actualitat competeixen per atreure presons. Ara tenim presidis de titularitat privada. Són un negoci més. El sistema de justícia està proporcionant combustible al sistema capitalista. Ens gastarem milers de milions de dòlars en un mur al desert que no servirà per a res. ¿I si gastéssim tots aquests diners en mestres? ¿I si ens els gastem a mitigar el dolor que porta tanta gent a drogar-se? Suposo que Trump prefereix tenir més policies que mestres, que prefereix que una gran amenaça plani sobre la societat i assegurar-nos a tots que ens salvarà”.
“Abans les ciutats competien per atreure fàbriques, ara ho fan per atreure presons de titularitat privada”