Luis Suárez, un perill
Prodigiós golejador, l’uruguaià està a una targeta de la suspensió a la Lliga i a la Copa
L’uruguaià ha firmat 16 gols en els 16 últims partits i ha deixat enrere la crisi de l’inici de temporada
En el derbi de Copa es va quedar a la banqueta a Cornellà, un estadi que avui el posarà a prova
Una revisió del partit contra el València proporciona una descripció general de Luis Suárez, un futbolista sense mitges tintes capaç de convertir algunes de les seves millors virtuts en perillosos defectes. L’impuls, la vehemència, l’instint que el guia a convertir els gols poden fer-lo vil en determinats comportaments amb els rivals. Dijous va ser l’heroi, l’autor de l’únic gol del Barcelona en un partit problemàtic, però el València reivindica que hauria d’haver estat amonestat per una puntada de peu a Rubén Vezo al minut 44. Així, també hauria pogut ser el malvat, ja que una targeta li hauria impedit de disputar el partit de tornada a Mestalla.
Bona part de les ocasions en què l’uruguaià entrava en acció, algú acabava per terra. Ell mateix, el rival o tots dos alhora. El seu estil vigorós i la tendència al contacte, accentuada per la reducció d’espais lliures tramada pel València van escalfar encara més la sang d’un depredador amb antecedents. I no cal que ens remuntem fins a la mossegada a Chiellini al Mundial del Brasil per la qual va complir una severa sanció. Diumenge contra l’Alabès va deixar anar una guitza a Duarte quan Sergi Roberto es disposava a picar un córner. “En aquella posició s’enfronta a dos i tres defenses i ha de lluitar. En qualsevol cas, confio molt en la noblesa de Suárez i es trenca la cara per l’equip i l’equip ho agraeix. Estem encantats que estigui així”, va jutjar el responsable de relacions institucionals del club, Guillermo Amor, sobre aquesta acció.
Aquesta concatenació de situacions ha originat un corrent d’opinió contrari al jugador que pot acabar influint en els àrbitres i, en definitiva, perjudicant l’equip. Pendents de l’alineació que pugui presentar avui, és simptomàtic que Ernesto Valverde decidís deixar Suárez a la banqueta en l’anterior visita a Cornellà. Amb el davanter al màxim de revolucions el gol pot ser tan a prop com el conflicte en escenaris problemàtics.
El llenguatge corporal del davanter en l’última funció no tenia coherència amb la seva magnífica trajectòria recent. Braços i mirada al cel a cada passada extraviada o com a protesta per una pilota que no acaba d’arribar, males cares, queixes, etcètera. Un comportament comprensible, fins a cert punt, en el primer tram de la temporada, quan va travessar un àrid desert golejador i la baralla constant i solidària va quedar com a únic argument. Tres gols en els primers 15 partits del curs van col·locar el futbolista a punt de la bogeria. Però ara... ara està en ratxa. Ha firmat 16 dianes en els 16 últims partits i ha obert el marcador en els tres últims. No se li pot demanar més, només que s’assossegui i no traslladi les seves qualitats al costat fosc.
El derbi d’avui a Cornellà i la visita de dijous a un escenari extraordinàriament hostil per al Barcelona com Mestalla poden posar a prova la capacitat de Luis Suárez per concentrar els seus impulsos en les porteries rivals. L’any passat es va perdre la final de Copa a conseqüència de la seva expulsió contra l’Atlètic per doble amonestació a les semifinals. En aquests instants es troba a una targeta groga de la suspensió tant a la Lliga com a la Copa.
Suárez és un perill. Segon golejador a la Lliga per darrere de Messi, continua sent una amenaça implacable per als adversaris i de vegades per a si mateix.