De ridícul en ridícul
El Madrid, en un altre dia pèssim, es deixa empatar dues vegades un partit guanyat
El Madrid no va poder encadenar la seva tercera victòria consecutiva a la Lliga i contra un Llevant que tindrà problemes per mantenir la categoria es va haver de conformar a València amb un vergonyós empat després de deixar escapar dues vegades el seu avantatge, l’última els minuts finals. L’eufòria que va mostrar Zidane a la roda de premsa de divendres, quan va assegurar que la Lliga no està sentenciada, es va girar en contra seu. Obstinat a mantenir una BBC que l’està portant a la ruïna esportiva, aquesta vegada tampoc no la va encertar amb els canvis i es va superar a si mateix amb la pensada majúscula d’asseure fer seure Cristiano sense tenir el partit guanyat.
Gairebé res no li va sortir bé al Madrid, on només Modric va tenir els llums encesos els 90 minuts. La resta va ser molt pobra, Marcelo va estar bé en el primer temps i Cristiano va ser tan voluntariós com desencertat. La seva defensa va ser de plastilina. El Llevant el va agafar malparat moltes vegades i el va fer ruboritzar fins a l’empat final.
El Madrid va tenir una possessió de pilota abusiva que no li va servir per crear gaires ocasions. Es va avançar molt aviat i en lloc d’insistir i obrir forat al marcador es va deixar empatar al tall del descans en una acció que va retratar l’estat llastimós de Sergio Ramos.
És veritat que al Madrid no se li pot retreure un problema d’indolència o actitud. Des del xiulet inicial va anar a buscar el partit i es va quedar amb la pilota afavorit per un rival que tenia com a únic pla muntar trinxeres al centre del camp i refugiar-se entorn del seu porter. El pla de Muñiz es va ensorrar al cap de deu minuts. Kroos va servir un córner i Ramos va saltar més que el seu marcador i el seu cop de cap va entrar alt i fluix davant d’un sorprès Oier.
El 0-1 no va dibuixar cap altre partit. El Llevant va continuar amb el seu pla defensiu però va cantar
bingo a tres minuts del descans en l’única contra perillosa en què va agafar adormida la defensa blanca. Morales va xutar a boca de canó so- bre Keylor, que va rebutjar a penes una pilota que va caure a Boateng perquè la creués a la xarxa en el seu primer gol a la Lliga espanyola.
La segona part va començar amb la mateixa tònica. El Madrid dominava el joc i assetjava l’àrea d’Oier sense crear gaire perill. El primer quart d’hora la millor ocasió la va tenir una altra vegada el Llevant en una contra fulgurant que va plantar Lerma davant de Keylor. El costa-riqueny va evitar el 2-1 amb una gran parada.
A mesura que el partit agonitzava el Madrid era cada vegada més presa dels nervis. Va entrar Isco per Bale. El malagueny va millorar una mica la circulació de pilota i va semblar que feia de salvador quan a deu minuts del final va aconseguir l’1-2 aprofitant una passada endarrerida de Benzema, que es va fer amb un mal control de Postigo. Abans del gol, Zidane tenia preparat el canvi de Cristiano per Asensio, que ja va consumar amb l’1-2. En lloc d’asserenar el joc, el Madrid va ser presa de l’ímpetu del Llevant, que es va llançar a la desesperada a caçar l’empat. Primer ho hauria pogut aconseguir Roger en un cop de cap que va anar a fora. Pazzini no va fallar. El Madrid pateix un altre revés i ofereix pèssimes sensacions amb el PSG a la vista.