Nadal encén el sector energètic
El ministre vol avançar part dels ajustos previstos per a l’any 2021
Les aigües corren més que tèrboles al sector energètic. El ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, ha revolucionat el sector anunciant un reajustament de les quantitats que perceben les elèctriques i les gasistes per les seves activitats de transport i distribució (la venda als consumidors sotmesa a tarifa regulada). L’impacte econòmic de la mesura encara no es coneix amb exactitud, però en qualsevol cas no importa tant com la “inseguretat normativa” que es transmet als inversors, principalment als fons internacionals, ara com ara actors principals en les companyies del sector, segons sostenen fonts del sector.
Les xifres que s’estudien apunten a un impacte màxim de fins a 50 milions per al conjunt del sector gasista i de 150 milions per a l’elèctric. “Irrisori”, van dir fonts del sector, que, a tall d’exemple, van assenyalar que el total de pagaments que reben les empreses gasistes per aquests conceptes (Gas Natural, Naturgas, Redexis i Madrileña de Gas) s’eleva a 3.000 milions, de manera que una retallada de 50 milions no arriba ni al 2%. I el mateix en el cas de les elèctriques (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, EDP i Viesgo), amb una retribució anual que assoleix els 7.000 milions d’euros.
La idea inicial d’Energia era començar amb l’ajust del gas, a través d’una esmena a la llei de la Sequera, però es va descartar aquesta via perquè no tenia “prou consens polític”, segons reconeixen fonts del ministeri. La tesi de Nadal és que el sistema de retribució no canvia ni de bon tros la reforma energètica aprovada el 2013, precisament pel seu germà bessó Alberto Nadal, llavors responsable d’Energia. El que canvia és la valoració de determinats actius. En principi, aquest reajustament de les valoracions estava previst per al 2021, però
Energia vol avançar alguns retocs. “El sistema opera amb normalitat però, de tant en tant, en algun cas hem d’aplicar alguna sentència que el modifica o bé algun element imprevist que és necessari canviar,
explica Nadal, que afegeix que quan els reguladors independents, en aquest cas la CNMC o l’operador del sistema, ens demanen correccions cal actuar per fer el sistema més eficient”, explica. “És bo que tinguem flexibilitat des de la regulació pública en benefici del consumidor i no produir cap asimetria, de manera que els canvis que s’apliquin no siguin únicament els que beneficien només les grans empreses energètiques. Hem de tenir una normativa flexible perquè, quan siguin canvis que beneficiïn el consumidor, també es puguin aplicar immediatament. Per això és urgent aprovar aquests ajustos”, afegeix.
Nadal sosté que “la retribució és la que es va aprovar en la reforma i “això continuarà així, és a dir, en funció del bo del Tresor i el diferencial de 200 punts bàsics que s’aplica en el cas del transport i distribució, i 300 punts bàsics en el cas de les renovables. Tot i això, de tant en tant, els reguladors independents ens diuen que fem ajustos en la valoració de determinats actius i aquesta és la proposta que hem fet al Parlament”.
El problema transcendeix, tot i això, a aquests aspectes tècnics. El més rellevant, afirmen fonts del sector, és la inseguretat jurídica que es transmet als inversors. És conegut, a més, el malestar del ministre Luis de Guindos amb algunes iniciatives de Nadal, ja que considera que s’està donant la imatge que Espanya és un país intervencionista, amb inestabilitat normativa, que contradiu els esforços que Economia està fent per convèncer els inversors internacionals respecte a la seguretat d’Espanya, entre altres coses per aconseguir una millora del ràting del deute. La patronal elèctrica Unesa ha demanat una reunió amb Nadal per aclarir l’abast dels ajustos. “L’anunci de canvis en la normativa està tenint un impacte negatiu en les empreses –tant en la seva cotització com en les seves expectatives de negoci–, posa en risc les inversions i poden acabar perjudicant els consumidors”, afirma Unesa.
Per a Sedigas, “la modificació de la retribució de les activitats regulades abans de la data prevista tindria un impacte negatiu al mercat inversor perquè s’interpreta com un senyal d’inseguretat jurídica, que afecta el mercat energètic i el de les inversions en general”. “Un altre canvi en les regles del joc... durant el joc?”, es pregunten els analistes de JP Morgan. “Tot aquest enrenou per què?”, apunta Ahorro Corporación, que corrobora que l’impacte en els comptes de resultats no és gaire rellevant. “L’objectiu de reduir els costos energètics s’hauria de fer assossegadament, i sota el paraigua d’un gran pacte nacional”, conclou.
Energia rebutja que hi hagi inseguretat jurídica i diu que només canvia la valoració d’alguns actius