‘Looking forward’
Looking forward es tradueix per ‘mirant al futur’. Ja em comencen a faltar gerundis; sort que en anglès se’n fan servir molts més. Looking és gerundi. Els anglesos i sobretot els americans són gent d’acció, i per això utilitzen més el gerundi. No és el mateix pensar a treballar o fins i tot anar a treballar que estar treballant. Treballant és gerundi. Tampoc no és el mateix voler menjar que estar menjant. Que els ho diguin als africans. El gerundi implica acció, estem fent el que indica el verb. Els altres temps (treballar, treballi, treballarà, treballaria) no indiquen que estiguis amb l’eina a la mà i fent-la anar.
Al costat de l’Iese hi ha una escola i al migdia o a la tarda, quan s’acaben les classes, els nens estan jugant al pati que es veu des del carrer passant per les voreres de l’avinguda Pearson o del carrer Arnús i Garí. Moltes vegades quan veig aquells nens penso com serà la seva vida. D’una banda, gairebé segur que viuran més de 100 anys. Amb els avenços que aportarà la medicina durant la seva vida es podran curar gairebé totes les malalties. Però, a més, aquests nens semblen molt ben cuidats pels seus pares i pels professors de l’escola. Se’ls veu feliços, tots somriuen, uns xuten una pilota, d’altres estan en grups parlant i riuen de tant en tant. Algun fins i tot s’adreça als vianants que passem pel carrer i et deixa anar: “Que tingui un gran dia”.
Avui molts pares envien els seus fills a fer cursos a l’estiu, aquí o fins i tot a l’estranger, siguin com intercanvis o com siguin. Poden acabar vivint amb una família a Chicago i anant allà un mes a una escola mentre un nen americà de l’escola de Chicago ve aquí i viu amb els pares del nen que se n’ha anat a Chicago i va a la seva escola.
Molts nens de 14 o 15 anys saben el que volen estudiar, parlen anglès, han viscut a l’estranger i, en molts casos, en aquests viatges d’intercanvi han hagut de patir les vagues dels nostres pilots, personal de seguretat i controladors aeris, que, d’altra banda, no poden prendre cap decisió sobre els temes que ells persegueixen. Molts d’aquests nens pensen de manera oberta al món i els agradaria prou fer la carrera universitària en un altre país, els encantaria fer pràctiques, encara que no els paguin gaire (o no els paguin gens) en alguna empresa important pel món, i quan arribi l’hora de treballar estaran molt més preocupats
Els nens pensen de manera oberta al món i els agradaria prou de fer la carrera universitària en un altre país
per l’interès de la feina que pel lloc on hauran de viure.
Els nens de quan jo n’era un no havíem sortit a l’estranger, no parlàvem idiomes i ni remotament pensàvem a treballar fora d’Espanya. Però aquests nens d’avui, amb 14 o 15 anys, es comuniquen amb el mòbil amb amics que ja tenen pel món, se’n surten vivint en altres països i considerarien una falta que en el seu currículum no hi hagués períodes a l’estranger.
Per això quan veig aquells nens petits no puc evitar pensar que, amb la mateixa il·lusió amb què se’ls veu jugant, abordaran una vida global i Déu sap on acabaran vivint. Pensem a anar adaptant la nostra societat a aquestes noves generacions que arriben, obrint oportunitats per a ells, adaptantnos a ells, ajudant-los i protegint-los, estimulant els nostres a involucrar-se en aquesta cultura. Molt especialment hem de pensar que encara queden zones molt pobres al món, a l’Àfrica, a l’Índia, en alguns llocs d’Amèrica Llatina, on hi ha nens que no tenen accés a aquests processos i alguna cosa hauríem de fer perquè millorin com més aviat millor i que no n’hi hagi cap que captin els terroristes o els qui els utilitzen gairebé com esclaus.