La tornada a la volatilitat
La Fed i el BCE acceleren el final de la bombolla als bons i la correcció a les borses
Aquesta setmana és de les que no s’obliden. S’han acabat els pocs dubtes que hi havia. Han arribat les certeses i, amb elles, els canvis en el panorama financer i els mercats. Dimecres, Janet Yellen, encara presidenta de la Reserva Federal, va liderar per última vegada el comitè de mercat obert, és a dir, la reunió dels governadors dels diferents bancs centrals del país que marquen la política monetària. Yellen, que cedeix el seu pas a Jerome Powell, va confirmar que s’acosten noves pujades de tipus. La pròxima, al març. La robustesa de l’economia i l’impuls de la reforma fiscal trumpiana acabaran fent aparèixer la inflació. I, amb la inflació, desapareixerà l’última excusa per no normalitzar una política monetària que, segons molts experts, continua sent massa laxa. És l’hora de canviar.
Els inversors s’han adonat per fi que, ara sí, el canvi de terç és inexorable. Així s’ha reflectit amb molta claredat al mercat de bons. La tendència a anar desfent posicions s’ha accelerat. Els bons han estat el refugi, l’única alternativa “segura” en els temps dels tipus ultrabaixos i la destinació principal de la barra lliure de liquiditat dels bancs centrals. La fortíssima demanda dels últims anys va disparar el preu dels bons i va reduir fins a extrems insospitats la rendibilitat. Ara el convenciment que arriba una pujada de tipus provoca que els inversors busquin alternatives millors.
I es desfan moltes posicions. No es pot parlar d’una estampida, però predominen clarament les vendes al mercat del deute, que aquesta setmana va veure caure el valor dels bons cotitzats a tot el món en 711.000 milions, el descens setmanal més gran en any i mig. El fenomen és mundial, però els treasuries –bons del Tresor dels Estats Units a deu anys– centren totes les mirades, tant pel volum en circulació com per l’efecte arrossegament sobre la resta. Els bons americans van registrar fortes pèrdues setmanals i van tancar divendres oferint una rendibilitat del 2,85%, el seu nivell més alt des del gener
L’anestèsia borsària propiciada per la ‘pax’ dels bancs centrals no era normal, i tornaran les emocions
del 2014 i exactament el doble que a mitjans del 2016. El Bund –el bo alemany– se’n va contagiar, malgrat que a l’eurozona es trigarà més a apujar tipus, i la seva rendibilitat va escalar fins al 0,76%, en màxims des del setembre del 2015.
A les borses hi fa olor de correcció, si bé amb moltíssims més matisos, segons les circumscripcions i valors de què es tracti. També aquesta setmana el valor de la totalitat de les borses mundials ha registrat un retrocés potent: 1,8 bilions de dòlars –uns 1,44 bilions d’euros– perquè l’alça de tipus elevarà els costos de finançament i farà baixar els marges, frenarà inversions i consum i acabarà alentint el creixement.
Encara que l’arribada d’una recessió no sigui del tot imminent, l’anterior –el convenciment que comença a canviar el camp de joc– pesa als mercats, especialment en els que es troben en màxims històrics o a prop d’ells, amb valoracions d’actius molt elevades. Wall Street es va deixar un 4% en la setmana, igual que Frankfurt. L’Ibex va limitar els danys al 2%.
Després d’aquesta setmana tan moguda, els experts són gairebé unànimes a l’hora d’assegurar que s’acosta un any de volatilitat, no apte per a cardíacs. Però molt bo, probablement, per als qui sàpiguen aprofitar els vaivens del mercat per fer i desfer posicions. Això és, segons com es miri, una tornada a la normalitat. La bassa d’oli en què s’havien convertit les borses tenia pocs precedents. Arriben temps d’emocions fortes.