Anastassiadis aconsegueix la reelecció com a president de Xipre

El conservador Nikos Anastassiadis va ser reelegit ahir com a president de Xipre. El candidat de la dreta va superar la meitat dels vots emesos. Així, en aquesta segona volta de les presidencials, va obtenir el 55,99 % dels vots, segons els resultats oficials facilitats pel Ministeri de l’Interior després de l’escrutini de totes les paperetes emeses durant la jornada electora. Es tracta d’una victòria que a primera hora del vespre els sondejos que es van realitzar a peu d’urna ja apuntaven.

Així, els pronòstics es van confirmar. Anastassiadis es va imposar al candidat de l’esquerra Stavros Malás, que segons els resultats que van donar a conèixer les autoritats electores illenques va assolir el 44,01 % de tots els sufragis emesos ahir durant aquesta segona volta de les presidencials. L’agrupació del vot va fer que Anastassiadis passés del 35,5 % dels sufragis aconseguits en la primera volta de la setmana passada al gairebé 56 % que les urnes li van atorgar ahir. Malás, per la seva banda, també va pujar del 30,25 al 44,01 % assolit durant les votacions d’aquest diumenge passat.

Segons el Ministeri d’Interior xipriota, la participació als comicis va ser més baixa que la registrada durant les eleccions del 2013. El percentatge de participació amb totalitat dels sufragis escrutats va donar un percentatge del 73,9 % de totes les persones que estaven cridades a anar als col·legis electorals. Els 550.876 electors estaven convocats a les urnes per elegir el nou president de la República per un mandat de cinc anys.

Anastassiadis i Malás són dos veterans contrincants polítics que ja es van enfrontar en la segona volta de les anteriors eleccions presidencials celebrades el 2013. També llavors el conservador va aconseguir la victòria, en aquell cas amb un percentatge una mica superior al d’ahir: un 57,48 % dels vots.

Aquestes eleccions presidencials, les tretzenes en la història de la República de Xipre, s’han celebrat en un moment crític, quan hi torna a haver converses per a la reunificació de l’illa, després del fracàs de les negociacions de l’estiu passat. Una part de l’illa continua sota el control de les tropes turques, que van entrar-hi el 1974.

Les d’ahir van ser també les primeres eleccions després de la crisi econòmica que fa cinc anys va comportar la imposició del primer corralito en un país de la Unió Europea i a la firma d’un rescat financer.