La datxa de l’anglès
Està mig cec, té la majoria de les dents postisses, li fan mal les articulacions i camina amb l’ajuda d’un bastó, però es podria dir que Grigori Ivànovitx, àlies Zhora ,és als 95 anys un home feliç. El tinent coronel del KGB, heroi de la Unió Soviètica i ara de Rússia, posseïdor de l’Ordre de Lenin, l’Ordre de l’Amistat, l’Ordre de la Bandera Vermella, l’Ordre del Valor i l’Ordre de la Guerra Patriòtica, viu amb la seva segona esposa en una datxa construïda abans de la Revolució, fa passejos pel bosc, fa que li llegeixin històries i escolta música clàssica a la ràdio. Està en pau amb si mateix.
El camarada Grigori Ivànovitx és en realitat George Blake, l’últim dels grans espies anglesos de la guerra freda. Kim Philby i Anthony Blunt no es van adaptar mai a la vida de Moscou i van ofegar les penes en alcohol. Maclean no va poder suportar que la seva dona li posés primer les banyes i després el deixés. Però el calvinista Zhora és, tant en l’aspecte personal com en l’ideològic, un ferm creient en la predestinació i el destí, de manera que no sent cap remordiment. En podria tenir, ja que va lliurar al KGB una llista amb quaranta noms d’agents britànics a l’antiga Europa de l’Est, per la qual cosa almenys un parell van ser executats i la resta, empresonats o torturats. Però no en té. “Soc –diu– com un vell cotxe estranger que s’ha adaptat d’allò més bé a les carreteres russes”.
No ha trobat mai a faltar Anglaterra, sinó, en tot cas, Holanda. Perquè si Grigori Ivànovitx és Blake, Blake és alhora George Behar, nascut a Rotterdam, de mare protestant i pare jueu egipci que tenia passaport britànic, tot i que, d’això, no se’n va assabentar fins a la mort del seu progenitor, quan ell tenia catorze anys i el van enviar al Caire a viure amb uns parents. Quan va tornar al seu país natal, va treballar fent de correu per a la resistència neerlandesa a la invasió nazi, i en plena guerra va travessar Bèlgica, França i Espanya per arribar a Gibraltar i anar des d’allà a Londres per reunir-se amb la seva família. Sotstinent en la Royal Navy, el seu esperit cosmopolita i el domini de diverses llengües va cridar l’atenció de l’MI6, que el va reclutar com a espia, li va oferir un curs intensiu de rus i el va enviar a Seül, on va ser fet presoner per Corea del Nord i va ser empresonat durant tres anys. Allà, sense que els seus amos ho sabessin, es va convertir al comunisme.
El 1955 va ser rebut a Londres amb tots els honors i va fer les maletes cap a Berlín amb la missió de reclutar soviètics com a agents dobles. Però l’agent doble era ell, que va informar els seus caps del KGB de tots els plans i secrets britànics i nord-americans que van caure a les seves mans, inclosa l’Operació Or, la construcció d’un túnel al sector oriental de la ciutat per interceptar les línies telefòniques russes. Eventualment va ser denunciat per un polonès, va ser detingut i condemnat a 42 anys de presó, la sentència més llarga en tota la història de la Gran Bretanya.
“Blake sempre va tenir do de gents –explica a La Vanguardia Edward Hall, el director artístic de l’Hampstead Theatre, que ha reestrenat l’obra Companys de cel·la, basada en la seva figura, el mateix que la pel·lícula de John Huston L’home de
Mckintosh (1972)–. Es va fer amic d’un petit delinqüent irlandès amb aires de grandesa que publicava el diari de la presó de Wormwood Scrubs, a l’oest de Londres, i va fugir amb la seva ajuda i la de dos activistes antiarmes atòmiques que primer el van ocultar en un pis franc i després el van portar amagat en una furgoneta Volkswagen fins a la frontera amb Alemanya.
Kim Philby va descriure la Moscou comunista com “la nit d’un dissabte a la Glasgow del segle XIX”. Però a Blake, home sense arrels, sempre li va agradar. Disposa d’un pis a la capital, però prefereix la datxa de Kratovo, quaranta quilòmetres al sud-est, on el visiten el seu fill rus i els seus tres fills anglesos (un cura, un bomber i un expert en el Japó), i els seus nou nets. Tots l’han perdonat, convençuts que no va actuar per diners, sinó per idees. Ell gaudeix de Gógol i Txékhov, escolta el servei exterior de la BBC i, encara que decebut amb la desaparició de l’URSS, no gosa criticar Putin. És qui paga la seva pensió.
George Blake és als 95 anys un traïdor feliç, sense l’amargor que va perseguir Philby, Blunt i
Maclean Va néixer a Holanda, es va fer comunista a Corea i va ser agent del KGB a la Berlín de la guerra freda