S’ha acabat

El mandat municipal de Barcelona s’ha acabat. Tot i que encara falten quinze mesos per a les pròximes eleccions locals, al ple de l’Ajuntament de divendres es va escenificar el final polític de la legislatura i el començament de la precampanya electoral, si és que mai hem deixat d’estar-hi. L’alcaldessa Ada Colau es va sotmetre a la segona qüestió de confiança del seu mandat per aprovar el pressupost municipal. Això és un fet insòlit en la història democràtica del consistori barceloní, que no tindrà conseqüències pràctiques perquè l’oposició tornarà a demostrar la seva incapacitat per articular una majoria de govern alternativa als Comuns. Per això d’aquí un mes el pressupost proposat per BComú s’aprovarà automàticament i Colau quedarà ratificada com a alcaldessa, tal com va passar fa un any.

Malgrat tot, que l’alcaldessa s’hagi vist obligada a jugar-se el càrrec dues vegades en tres anys mitjançant una qüestió de confiança té una gran transcendència política. D’una banda demostra que els partits de l’oposició majoritària no tenen cap intenció de donar ni un sol avantatge a Colau i rebutjaran qualsevol proposta que ajudi els Comuns a reforçar la seva posició de govern. Aquesta ha estat la tònica general de la legislatura, que s’accentuarà durant els pocs mesos que falten per a les eleccions. Per això, l’oposició intentarà deixar sense oxigen BComú amb la clara intenció de desbancar-los del govern a les urnes. En aquest sentit, les mateixes enquestes municipals que assenyalen el creixement electoral de formacions com ERC o el PSC donen ales a l’estratègia asfixiant. Aquesta expectativa explica, per exemple, el sonor cop de porta que els socialistes van donar a Colau negant-se a facilitar l’aprovació del pressupost a l’últim moment. I també és la raó perquè només hagi durat una setmana el pacte dels Comuns amb PDECat i ERC perquè s’abstinguessin en aquesta votació després d’haver expulsat el PSC del govern de la ciutat, com li van demanar les forces sobiranistes.

La foto política de l’últim ple va ser molt clara. Mostrava l’alcaldessa solitària dalt d’una talaia defensada per la seva exigua tropa d’11 regidors mentre patia el setge de l’aclaparadora majoria dels 30 regidors de l’oposició als quals només els uneix l’afany d’arrabassar la vara d’alcalde a Colau. Davant d’aquest panorama el govern municipal deixarà de tenir marge per fer grans coses d’aquí al mes de maig del 2019 i, per això, podem considerar que la legislatura està acabada políticament.

És possible que encara vegem alguna fotografia conjunta més, com la de la setmana passada entorn del suport institucional al congrés de mòbils, però serà una unitat política impostada i poc creïble. Fins i tot el cap del Mobile, John Hoffman, va subratllar aquesta falsa imatge d’unió quan va recordar que no cal que el convencin que Barcelona disposa d’una gran potencialitat, i va instar els polítics a posar-se d’acord per fer-la valer. És molt significatiu que hagin de venir de fora per posar-te el mirall al davant i mostrar-te les teves vergonyes.

La legislatura política a Barcelona ha finalitzat i ha començat una precampanya electoral asfixiant per a Colau