Uma Thurman acusa Weinstein d’agressió i carrega contra Tarantino
L’actriu es va poder escapolir del productor, però lamenta no haver avisat del perill
Uma Thurman, que va ser musa de Quentin Tarantino, el protegit del productor Harvey Weinstein –i presumpte màxim depredador sexual al regne de Hollywood–, els passa factura: a tots dos.
A Weinstein l’acusa d’atacar-la, encara que ella va forcejar i va aconseguir escapolir-se’n. A Tarantino li recrimina una cosa pitjor que un mal tracte laboral. Li va fer rodar, sabent-ho, una escena de Kill Bill al volant d’un cotxe sense seguretat. No va acceptar posar cap especialista. L’escena va acabar en accident mentre es rodava, i li van quedar seqüeles. Final de l’amistat.
Ha hagut d’esperar quinze anys perquè li donés una còpia del metratge del xoc amb l’amenaça de presentar una demanda.
L’octubre passat, a la catifa vermella pel seu debut a Broadway amb The Parisian Woman, a Thurman li van preguntar per Weinstein, a qui li començaven a ploure les denúncies.
“He après que quan parlo amb ira en general lamento la manera com m’expresso. Així doncs, estic esperant el moment que em senti menys furiosa i, quan estigui preparada, diré el que he de dir”.
Al cap d’unes setmanes, en la seva felicitació a Instagram per la festa d’Acció de Gràcies, l’actriu va acabar el seu missatge amb el seu millor desig per a tothom, tret de “tu, Harvey, i tots els teus malvats conspiradors, estic contenta que això vagi lentament, no et mereixes una bala”, va escriure.
Aquest cap de setmana, Uma Thurman, als 47 anys, ha trencat el seu silenci. S’ha confessat a Maureen Downd, de The New York Times. “La complicada sensació que tinc respecte a Harvey és com em sento de malament per totes aquelles dones que va atacar després de mi”, subratlla.
Més de cent l’han acusat. Amb Weinstein es va obrir l’aixeta que ha portat al moviment #MeToo.
Cal posar-se en antecedents. L’estrella de Pulp Fiction, per la qual va conèixer Weinstein, ja va superar una violació. Havia fet els 16 anys, eren les albors de la seva carrera. Va conèixer un actor 20 anys més gran –no en diu el nom– en un club novaiorquès. La va convidar al seu apartament del Greenwich Village per fer l’última copa. “Li vaig intentar dir que no, vaig plorar, vaig fer tot el que vaig poder, em va dir que la porta estava tancada, no vaig tractar mai de comprovar-ho. Quan vaig arribar a casa em vaig posar davant del mirall, embogida, volia tenir sang o blaus... Em vaig tornar menys obedient”.
Aquella transformació és la que va exhibir als anys noranta, davant l’assetjament del productor. El setge va començar en un hotel de París. A l’habitació del productor discutien d’un guió i ell va aparèixer en barnús. “No em vaig sentir amenaçada, vaig pensar que era superidiosincràtic, com aquell familiar excèntric”. Li va demanar que l’acompanyés a la sauna. I allà era ella, vestida de cuir, cremant-se. “Li vaig dir, què estàs fent?, això és ridícul”. Va desistir.
El que denomina “el primer atac”, de la llarga llista que se li atribueix, es va produir al cap de poc temps a l’hotel Savoy de Londres. “Va ser com un cop al cap”, relata. “Em va tirar a terra, va intentar posar-se a sobre meu i va fer coses horribles, però no va aconseguir forçar-me. Tu ets com un animal intentant escapar, ho vaig fer tot, vaig poder posar el meu tren al meu raïl, no al seu”.
Al dia següent li va enviar un “vulgar” ram de roses grogues. Culpa
Al director el culpa de fer-la rodar, sabent-ho, una escena de cotxe sense seguretat que va acabar en accident
els seus assistents per “atreure a la xarxa de la seva aranya” les actrius. Després de pressionar-la, Thurman va acceptar veure’l una altra vegada en pro dels projectes conjunts. Però va utilitzar la trobada per avisar-lo: “Si fas el que em vas fer, perdràs la carrera, la reputació i la família, t’ho prometo”.
Ha hagut de passar un quart de segle. Weinstein, en un comunicat, va negar l’agressió, però va reconèixer una “aproximació” en “mal interpretar els senyals”.