Piqué dispara la tensió
El defensa fa callar la grada, rep una forta entrada de Moreno i persisteix amb els seus comentaris sobre l’Espanyol
Hi va haver un abans i un després del gol de Gerard Piqué. I no només al marcador. Després de rematar de cap a la xarxa, el jugador va córrer cap a una cantonada per celebrar l’empat demanant silenci, amb l’índex als llavis, a l’afició que el va xiular sonorament cada vegada que va entrar en contacte amb la pilota. Va ser envoltat pels companys, però quan van tornar cap a les seves posicions, Piqué es va quedar un instant tot sol mirant al públic. Al derbi, que havia transcorregut per vies de normalitat, se li van disparar les pulsacions. La grada de Cornellà va tornar a l’insult, Gerard Moreno es va posar l’antifaç de justicier amb una gratuïta i desproporcionada entrada sobre Piqué, van proliferar les discussions i, després de la dutxa, el defensa blaugrana va tornar a la càrrega: “Són de Cornellà, ja ho vaig dir l’altre dia. I a més tenen un propietari xinès, com molts dels seus consellers”. Si hi havia cap remota possibilitat de reconciliació entre Piqué i l’espanyolisme després d’anys d’antagonisme, ahir va quedar eliminada. El futbolista, que va ser denunciat per l’Espanyol perquè considera que va generar violència quan va dir que pertany a Cornellà, va retreure que el club reaccioni a coses com aquesta en lloc de censurar la seva afició. “Falta de respecte és que em denunciïn perquè dic que són de Cornellà i no denunciïn la seva afició per insultar la meva família”. “Fer callar era el mínim que podia fer –va dir–. Els jugadors tenim responsabilitat, però també som persones i reaccionem segons el que passa. I hi ha un límit. I si els que manen no prenen decisions i no diuen res, no ens quedarem amb la boca tancada. He volgut fer callar en general a tot el camp, i potser no ho haura d’haver fet, però si el club o els propietaris no denuncien certes coses...”.
Des que va marcar Piqué fins al xiulet final van passar onze minuts tempestuosos en què jugadors i espectadors van descarregar la frustració. En una jugada intranscendent, Gerard Moreno va entrar de manera excessiva i sense cap interès per la pilota al golejador blaugrana i tots dos equips es van embrancar en una tensa i prolongada discussió. Quan va poder aixecarse, coix, Piqué es va adreçar a Moreno per retreure-li l’acció i es va encendre una nova batussa en què uns quants jugadors de l’Espanyol van haver d’agafar fortament el seu davanter, que feia un posat de voler enfrontar-se violentament contra el rival. Al final, l’espanyolista va qualificar com “un gest lleig” la celebració de Piqué i va reconèixer la duresa de la seva acció: “És un derbi, és normal que aquests partits es juguin amb tensió. El que passa aquí es queda aquí, cal treure la polèmica, tot es queda al camp i ja està. M’ha vingut a retreure l’entrada, una entrada que sí que ha estat forta, però molts jugadors entren així i no passa res”.
Piqué va fer una ostentació de sang freda quan al final va acompanyar Umtiti fins a l’entrada dels
Caçat
vestidors per evitar que s’enfrontés amb Sergio García. Al túnel va persistir la tensió. “Hi ha hagut intercanvi de comentaris –va revelar Piqué–. Cadascú és esclau de les seves paraules. Suposo que em tenen moltes ganes i sempre em rebran malament, però no és res que em preocupi”. El jugador va admetre que volia fastiguejar amb allò d’“Espanyol de Cornellà”: “Tampoc no cal que es gastin tants di- ners, que si són de la Xina, Itàlia, Espanya o Tabàrnia... Sé que va fer mal i vaig fer servir el sarcasme per empipar. Les coses han funcionat, ja que s’han gastat una pasta pagant publicitat als diaris”. Enmig de l’esvalot, Piqué es va declarar feliç pel gol. Ha firmat 39 dianes en 427 partits oficials, 6 de les quals a l’Espanyol, la seva víctima principal, tant futbolística com dialèctica.