La resistència exemplar de Queralt Castellet
Queralt Castellet revisa el seu passat i el seu present mentre reflexiona sobre la mort de la seva parella i tècnic
EL BUIT “Va ser rebre la notícia i va aturar-se tot, l’snow inclòs”, diu Castellet; va passar un temps retirada
UNA PIONERA Com Gisela Pulido en kitesurf i Carolina Marín en bàdminton, Castellet és un prodigi en el seu àmbit
Moltes coses es trenquen així, amb una trucada.
Queralt Castellet (28) era lluny de tot. Dels seus pares i el seu germà, que viuen a Sabadell. I del seu xicot, Ben Jolly, que s’havia quedat a Wanaka, a Nova Zelanda. Era el 2015. Queralt Castellet ja era algú important en el món del half pipe, la modalitat acrobàtica del surf de neu. Era la subcampiona del món.
Aquell 2015, Queralt Castellet estava viatjant, compromesa amb la Copa del Món. La trucada: –Em truquen i, doncs, que en Ben s’ha llevat la vida.
Això ho explica a Ride to the roots, el documental que ha editat Red Bull, la seva principal firma patrocinadora. Penja el mòbil. El buit. –I allà se m’atura tot. L’snowboarding inclòs. En aquell moment no entenc què està passant.
Big Al, artista, íntim amic de Jolly, revela algunes claus.
–En Ben ho donava tot per tu. Però no havia estat capaç de aturar-se a temps. Quan érem joves, tots havíem consumit. Havíem begut, havíem flirtejat amb les drogues... Però després ens vam fer grans i ens en vam apartar. I, tot i això, Ben no va saber aturar-se... Queralt Castellet assenteix: –Aquella situació no era fàcil. Anys abans, Ben Jolly se l’havia emportada a Nova Zelanda. Tots dos s’havien conegut en algun lloc del planeta. En alguna prova de la Copa del Món.
Al nostre país, Queralt Castellet era una pionera. Una nena prodigi del surf de neu. Una espècie singular.
Com Gisela Pulido en el kitesurf. O com Carolina Marín en el bàdminton.
Al Josep i la Inés, els pares de la noia prodigi, la notícia els havia agafat per sorpresa.
–Que me’n vaig a Nova Zelanda, amb en Ben –els havia dit. Ella tenia vint anys. Adeu. Queralt Castellet parla d’un nou món, una nova perspectiva als antípodes. Hi havia la naturalesa, els turons, la neu. I en Ben.
Plegats es van perdre en algun lloc del sud, a Tarras, molt a prop del llac Wanaka. Visitaven en Pete i la Debbie Jolly, els pares d’en Ben. De vegades, Queralt Castellet es cuidava de la granja familiar. Donava menjar als cavalls. Esquilava la Juanita, l’ovella. I surfejava sobre la neu. Ho feia sota la supervisió d’en Ben. Era el seu xicot i el seu entrenador. Al seu costat s’havia projectat. Era una de les millors del planeta. Una d’habitual de la Copa del Món. Ha fet nou podis. Ha disputat tres Mundials. Els de Pyeongchang, que comencen divendres, són els seus quarts Jocs Olímpics.
I el 2015 semblava particularment inspirada.
–Jo viatjava, passava molts dies fora. I en Ben es quedava a casa. La seva salut havia començat a empitjorar. I havia arribat un punt en què necessitava quedar-se a Nova Zelanda i cuidarse de si mateix. Jo em passava tantes hores com podia a la muntanya, gaudint de l’escenari per motivar-me. I a la nit, quan li trucava, li explicava tot el que m’havia passat aquell dia. Eren moltes coses. Ell es posava content cada vegada que li deia: “He fet això, he fet això altre, m’ha sortit aquest truc...”.
En el Mundial del 2015, a Kreischberg (Àustria), Queralt Castellet havia arribat més amunt que mai. Havia guanyat la plata: semblava madura, preparada per a qualsevol cosa.
–La veritat és que per a mi aquells estaven sent els millors mesos de pilotatge de la meva vida. Realment creia que en Ben es posaria bé... I després, la trucada. –Érem parella. Després ell havia passat a ser el meu entrenador, el meu company de vida, el meu tot. El que hi havia entre nosaltres era superespecial. El buit. El dol. I els dubtes. Queralt Castellet havia recollit les coses i havia anat a refugiarse amb la seva família. Durant un temps, poc es va saber d’ella.
–Me’n vaig anar a Sabadell. Necessitava estar amb els meus pares, el meu germà, els meus amics... Allà es va estar cinc mesos. Havia decidit deixar-ho tot? Abandonar el surf de neu? Buscar-se en altres espais? Només ella ho sap. Es van succeir converses en la intimitat. Reflexions sobre el futur. Què més sap fer ella? No és una estrella en el surf de neu?
–Al final decideixo anar a la muntanya, anar a la neu, a veure què passa.
Diu que no esperava res, que només volia recuperar el contacte amb la neu.
–I en el moment que la toco, el primer que trobo és felicitat. Ja està. Havia de tornar. –Vaig entendre que això era l’únic que jo tenia. És la muntanya, la naturalesa, és el contacte amb la neu el que m’ha portat a ser qui soc, el que m’ha portat a aprendre el que sé.
Apareix Benjamin Wright, l’home que ara l’entrenarà. Castellet torna a creure-s’ho, torna a créixer sobre una taula de surf.
–M’agafo a aquella possibilitat i dic: “Doncs va, som-hi!”.
Va sortir bé. Fa vint dies aconseguia la tercera victòria de la seva carrera en una prova de la Copa del Món. Ho va fer a Snowmass (Estats Units).
–He conquerit la meva vida de nou. He tornat a posar-me a la meva pell.