Ruben Durante
ECONOMISTA DE LA UPF
L’investigador italià, que estudia el paper dels mitjans de comunicació en les societats democràtiques, ha analitzat amb dades empíriques com els polítics intenten evitar l’atenció dels ciutadans quan prenen decisions impopulars.
Quan l’economista italià Ruben Durante tenia 16 anys, va veure com el president Silvio Berlusconi va fer coincidir un decret per alliberar desenes de polítics investigats per corrupció amb la final del Mundial de futbol, que Itàlia va jugar contra el Brasil.
La seva col·lega russa Ekaterina Zhuravskaya, que ara està afiliada a l’Escola d’Economia de París, va veure com Vladímir Putin va fer coincidir la invasió de Geòrgia amb la inauguració dels Jocs Olímpics de Pequín el 2008.
“Aquestes coincidències suggereixen una hipòtesi. Els polítics planifiquen estratègicament mesures que saben que són impopulars perquè es produeixin en moments en què l’atenció dels mitjans i dels ciutadans està concentrada en altres notícies”, declara Durante. “És una idea molt intuïtiva, però ningú fins ara no havia intentat investigar-la de manera rigorosa, de manera que vam decidir buscar les dades per comprovar si era certa o no”.
Quin tipus de dades poden demostrar si és certa?
Necessitàvem dades que fossin exhaustives, homogènies i que cobrissin un període llarg de temps. Vam decidir observar el conflicte entre Israel i Palestina, en el qual les dues parts intenten assolir objectius militars sense atreure massa l’atenció i les crítiques de l’opinió pública internacional. Vam recollir dades diàries de tots els atacs perpetrats per israelians i palestins entre el 2000 i el 2011.
Com podien saber si els atacs coincidien amb altres notícies?
Vam combinar les dades dels atacs amb dades diàries sobre el contingut dels informatius de les cadenes americanes CNN, ABC, CBS i NBC durant aquests onze anys.
Quins resultats van obtenir?
Que la probabilitat d’un atac de les forces israelianes és molt més alta quan les notícies als Estats Units estan dominades per esdeveniments previsibles de gran impacte, com poden ser eleccions o esdeveniments esportius. Aquest efecte no s’observa per a notícies sobre esdeveniments imprevisibles com ara desastres naturals. És coherent amb la idea que els atacs es planifiquen per evitar que els mitjans i l’opinió pública internacional se n’assabentin.
Hipòtesi confirmada, doncs?
Sí, i hi ha més resultats que la sustenten. L’efecte és especialment pronunciat per a atacs amb víctimes civils, però no s’observa quan les víctimes són terroristes, ja que aquestes morts són més fàcils de justificar i atreuen menys crítiques. D’altra banda, hem trobat que la probabilitat d’atacs no augmenta el mateix dia en què es produeix una gran notícia als Estats Units sinó el dia anterior, la qual cosa és bastant sofisticada.
Com ho interpreta?
El dia de l’atac, la informació disponible sol ser limitada i consistir en dades i fets freds. L’endemà, els periodistes han arribat al lloc, poden parlar amb els supervivents o amb les famílies de les víctimes, assistir als enterraments i explicar històries personals. És una informació més detallada i emocional. Aquest és el tipus de publicitat negativa que presumiblement el Govern israelià més vol evitar.
Parla dels atacs israelians però no dels palestins.
No hem trobat cap relació estadística entre els atacs palestins i l’actualitat informativa dels EUA. Però no podem deduir d’això que els palestins no planifiquin estratègicament els seus atacs. Podria ser, per exemple, que els importi l’opinió pública dels països àrabs i no la dels Estats Units. O podria deure’s al fet que no tenen una organització tan jeràrquica o una capacitat militar tan avançada com els israelians.
Pensa que tothom actua com l’exèrcit israelià?
La planificació estratègica d’accions impopulars és un fenomen global que va molt més enllà del conflicte entre Israel i Palestina. Ho fan els polítics, com en els exemples de Berlusconi i Putin. Ho fan les empreses quan anuncien resultats negatius els divendres a la tarda i resultats positius els dilluns al matí. Ho fan fins i tot les oenagés. Tenim una investigació en curs sobre els decrets executius firmats pels presidents dels EUA quan el Congrés està controlat pel partit advers i estem trobant el mateix.
El preocupa?
Que els polítics intentin eludir l’atenció dels mitjans i no retre comptes davant els ciutadans pot tenir conseqüències greus per a la salut de la democràcia.
Hi veu solució?
Penso que tant els ciutadans com els mitjans de comunicació hem de ser conscients que això passa. No hi ha res més perillós que pensar que els polítics són estúpids. Poden arribar a ser molt sofisticats.
Però li sembla malament que els ciutadans es distreguin amb esports i espectacles?
No, esclar que no! No dic que hàgim d’estar 24 hores al dia pendents de les notícies. Però no hem de perdre de vista el que considerem important. Actuen correctament els nostres diputats i els nostres alcaldes? Millora la política la vida dels ciutadans? S’inverteix en l’educació i en els serveis públics? Encara que ens distraguem amb el que ens agrada, no hem de renunciar al dret de controlar els que elegim perquè retin comptes de les seves accions.