John C. Carney jr.
GOVERNADOR DE DELAWARE
Els Estats Units són el segon país més opac del món en temes fiscals, segons un informe de l’oenagé Tax Justice Network. El règim de l’estat de Delaware està qüestionat per facilitar vies d’evasió tributària.
Aquesta notícia revela un secret de domini públic: els EUA han passat a ser la segona economia més opaca del món, just al darrere de Suïssa, segons un estudi de l’oenagé Tax Justice Network, un organisme acreditat que col·labora amb les Nacions Unides.
El rànquing, que s’elabora cada dos anys i que es va fer públic fa uns dies, examina 110 països. L’informe combina dos elements: el grau de transparència de la informació accessible (secret bancari, intercanvi automàtic de dades, registres efectius dels titulars dels comptes, mesures contra l’evasió fiscal, etcètera) i la dimensió de l’economia com a centre financer que ofereix serveis als clients no residents per escapolir-se dels impostos als seus països d’origen.
Aquest segon aspecte és el que fa que els EUA hagin escalat llocs en la llista, perquè ara el país representa una part important del mercat dels serveis financers transfronterers adreçats als estrangers. Fa tres anys la seva quota era del 14%. El 2018 ha pujat al 22,3%, és a dir, capta més d’un cinquè del total d’aquest capital que busca eliminar les seves empremtes. S’estima que hi ha 252 bilions d’euros de riquesa privada dipositada en aquestes jurisdiccions opaques (és gairebé el doble del PIB dels EUA ), mentre que els fluxos il·lícits sumen uns 1,2 bilions.
En particular, els estats de Delaware, Wyoming i Nevada s’han convertit en els llocs preferits per les multinacionals per amagar els seus diners, perquè la seva legislació dificulta la traçabilitat de les societats anònimes i fiduciàries i, de fet, impedeixen d’identificar el beneficiari dels comptes.
Per exemple, el Tax Justice Network ha calculat que el 66% de les firmes agrupades en el Fortune 500 –les més grans del món–
Suïssa encara destaca pel seu secretisme i el poder del seu centre financer
tenen la seva seu legal a Delaware, un estat que no grava actius intangibles com a propietat intel·lectual, patents o marques, a més de no tributar els interessos sobre els comptes dels no residents. Tot això fa que sigui un lloc molt cotitzat per les empreses. Com a anècdota, en un únic edifici de North Orange Street hi ha domiciliades 300.000 companyies. A Delaware hi ha més firmes domiciliades que habitants.
Cal recordar que els EUA no s’han adherit als estàndards de l’OCDE que promouen l’intercanvi automàtic d’informació fiscal entre països. Els nord-americans, però, han imposat als altres països la seva pròpia legislació, coneguda amb l’acrònim de Fatca.
Són acords bilaterals que el país té signats amb 100 estats que van acceptar transmetre dades sobre ciutadans dels Estats Units sota l’amenaça de no tenir accés al mercat financer dels EUA.
Aquest desequilibri fa que hi hagi molta informació fiscal que viatja cap a l’altre costat de l’Atlàntic, però no a la inversa. “Si bé els Estats Units han estat un país pioner per defensar-se dels paradisos fiscals, no ha abordat seriosament el seu propi paper en l’atracció de fluxos financers il·lícits i el suport a l’evasió fiscal”, s’assenyala en aquest informe.
En termes generals, Suïssa continua liderant la llista global, malgrat haver anunciat unes quantes vegades una reforma que eliminarà definitivament el secret bancari, una cosa que, de totes maneres, s’hauria de complir aquest any.
Malgrat això, si es mira únicament el criteri de la transparència, llavors les illes oceàniques són les que amaguen més informació: Vanuatu, Antigua i Barbuda i les Bahames. Ara bé, cal matisar que la seva part del pastís en els fluxos deslocalitzats és diminuta. Les deu economies que tenen el secret bancari més estricte tan sols representen el 0,35% dels serveis financers oferts als ciutadans no residents. “Les dades del 2018 confirmen que els països més potents i més rics del món representen l’amenaça més gran a escala mundial, amb Suïssa i els EUA que són la porta d’entrada dels fluxos financers il·lícits”, denunciava Alex Cobham, l’executiu d’aquesta organització.
La publicació d’aquest índex té lloc pocs dies després que la Unió Europea comuniqués la seva pròpia llista de paradisos fiscals. Dels principals vint països del rànquing de Tax Justice Network, Bahrain és l’únic que encara figura a la llista negra de la UE, després que el 23 de gener passat el Consell de Ministres europeu la deixés a la meitat, amb només nou estats.
Per cert, Luxemburg, els Països Baixos, Malta i Alemanya, a més de tota la galàxia d’illes britàniques (Guernsey, Jersey i illa de Man), sí que són entre els estats que més promouen el secret financer, segons aquesta organització internacional. I, en un informe recent, Intermón Oxfam assenyalava que els 20 principals bancs europeus tributen el 26% dels seus beneficis en paradisos fiscals, mitjançant unes societats sense gairebé empleats.
Els estats de Delaware, Nevada i Dakota permeten amagar diners