Macedònia o no
Massiva protesta nacionalista a Atenes contra l’acord amb Skopje
Massiva protesta nacionalista a Atenes contra les negociacions entre Grècia i la república exiugoslava per concloure una disputa de 27 anys pel nom de Macedònia.
No hi ha paraulota que faci sortir més de polleguera un grec que... Macedònia. “Deus voler dir Fyrom” (Antiga República Iugoslava de Macedònia, seguint les sigles en anglès), és l’estirabot que invariablement reps a Grècia si comets l’ensopegada de referir-te amb aquesta paraula al petit veí del nord. Fa dos anys al ministre d’Immigració el lapsus va estar a punt de costar-li el càrrec.
L’embolic de sigles té els dies comptats, almenys si Alexis Tsipras i Zoran Zaev se surten amb la seva. Els caps de Govern grec i macedoni semblen disposats a tot –fins i tot a xocar amb les seves opinions públiques i a jugar-se la cadira– per concloure el litigi pel nom de Macedònia que des de fa 27 anys enverina les relacions entre els dos països. Les negociacions, sota mediació de l’ONU, se succeeixen a un ritme vertiginós. Prometen que al juny hi haurà un acord.
No hi havia hagut mai una voluntat tan forta a les dues capitals. La pregunta és si amb això n’hi haurà prou.
Ahir Tsipras va fer un tast de la resistència que trobarà. Centenars de milers de persones –140.000 segons la policia; 1,5 milions segons els organitzadors– es van manifestar a Atenes per exigir-li que no permeti als veïns eslaus anomenar-se Macedònia, de cap manera. “Traieu les mans de Macedònia”, “Macedònia és grega”, clamaven. El compositor Mikis Theodorakis, de 93 anys, històric militant comunista, va parlar per exigir que l’acord sigui sotmès a referèndum.
La disputa sobre el nom de la República de Macedònia, la denominació que va adoptar el 1991 quan es va independitzar de Iugoslàvia, desperta fervors nacionalistes a tots dos costats. Per molts grecs només hi ha una Macedònia: la seva província septentrional, bressol d’Alexandre el Gran, el gran conqueridor del segle IV a.C. Acusen el veí d’usurpar l’herència cultural hel·lena i amagar pretensions territorials.
Skopje al·lega que el seu territori formava part de l’antic regne de Macedònia i que aquest tros dels Balcans sempre ha estat conegut amb aquest nom. Nega tenir ambicions territorials, tot i que no és gaire tranquil·litzador que pel país circulin mapes de la Gran Macedònia que es mengen part de Grècia.
És un conflicte identitari amb repercussions geopolítiques, que Macedònia ha pagat quedant-se fora de l’OTAN i la UE pel veto grec. La “patata calenta dels Balcans”, li va dir un diplomàtic dels EUA a l’exministre d’Exteriors macedoni Denko Maleski.
“Hi ha un gran optimisme en l’aire als dos països, com no s’havia vist abans”, celebra. La coincidència de dos primers ministres joves –Tsipras i Zaev tenen ambdós 43 anys– i progressistes, més pragmàtics que nacionalistes, explica la finestra d’oportunitat per a l’acord. Però amb això no n’hi hauria hagut prou, opina l’exministre. “Si deixes a la gent dels Balcans resoldre sols els seus conflictes històrics pot passar un segle. En 30 anys no ens hem mogut ni un mil·límetre”. Ha estat clau la geopolítica: les pressions dels EUA i la UE (amb l’alemanya Angela Merkel, a qui Tsipras sempre escolta, al capdavant). “L’augment de la rivalitat entre Rússia i els EUA ha fet que l’interès occidental per l’estabilitat a la regió sigui molt més gran que abans”, assenyala Maleski, un acadèmic que va ser designat ministre després de la independència. La Unió Europea i els Estats Units no es poden permetre que una Macedònia fora de les institucions euroatlàntiques es
NEGOCIACIONS REPRESES “Al tots dos països hi ha un gran optimisme, com mai”, diu un exministre
RESISTÈNCIA NACIONALISTA
Un 59% dels grecs rebutgen de ‘cedir’ el terme Macedònia als veïns eslaus
llanci en els braços de Moscou.
Maleski és molt crític amb el deliri nacionalista que ha suposat la dècada de l’ex-primer ministre Nikola Gruevski, que va omplir el país de monuments i infraestructures amb el nom d’Alexandre el Gran: “Quan ens vam independitzar molt poca gent al meu país connectava la nostra identitat amb l’antiga Macedònia. Els últims 10 anys hem experimentat una antiquització de la nostra història i identitat. Els dos nacionalismes s’han alimentat l’un a l’altre”.
Quan Zaev va arribar al poder, ara fa un any, va prometre tallar amb l’obsessió pel passat. El seu objectiu: entrar a l’OTAN i la UE. Fa unes setmanes va anunciar que traurà el nom d’Alexandre el Gran, que tant va irritar els grecs, de l’aeroport internacional i de la principal carretera del país.
Un gest per ajudar Tsipras a vendre l’acord a casa. Tots dos han advertit que el pacte comportarà concessions, que no hi haurà miracles i la solució no serà res que no hagi estat abans damunt la taula. Es parla d’un nom compost, com Alta Macedònia o Nova Macedònia.
Inacceptable per als nacionalistes d’un costat i l’altre. “Els grecs no acceptarem mai que el terme Macedònia sigui utilitzat per Skopje”, afirma l’exmilitar grec i ara columnista Savvas Kalenteridis. “No existeix una nació ni una llengua macedònies i la regió que avui ocupa l’Estat de Skopje no ha format mai part de la Macedònia històrica. Tenen tant de dret a dir-se macedonis com Egipte, Síria o l’Afganistan, que van formar part del regne macedoni. Això ho diu qualsevol historiador seriós”, raona.
El 59% dels grecs, segons un sondeig, rebutgen que el nom pactat inclogui la paraula Macedònia. “Cap govern no pot negociar la història de la seva nació. Qualsevol primer ministre que firmi la concessió de Macedònia estarà firmant també la seva mort política –adverteix Kalenteridis–. I encara que Tsipras decideixi ignorar-nos, estic convençut que els grecs trobaran la manera d’anul·lar aquest acord”.
“Des d’una perspectiva històrica no té base, però tothom és lliure de proclamar-se el que li vingui de gust. Hauríem de ser pragmàtics i centrar-nos a pactar un nom a canvi de garanties que Skopje renuncia a tota reclamació territorial. A més, sembla que molts oblidin que hi ha més de 120 països que reconeixen Macedònia tal com és, i no els importa què diu Grècia. Entre ells, tres membres del Consell de Seguretat com els EUA, Rússia i Xina”, assenyala Panaiotis Yoakimidis, professor emèrit de la Universitat d’Atenes.
Yoakimidis era més optimista sobre la possibilitat d’acord fa unes setmanes: considera “molt negatiu” el gir de l’església ortodoxa, que primer es va desentendre de la manifestació nacionalista però davant la pressió dels bisbes, sobretot del nord de Grècia –on el tema cou– , va acabar permetent assistir-hi als seus clergues. Ahir n’hi havia molts. I això que l’esquerrà Tsipras, conscient de la forta influència social de l’església, s’ha cuidat d’anar reunint-se puntualment amb l’arquebisbe Jerònim per informar-lo de les negociacions amb els macedonis. “És paradoxal: tot i que Tsipras és ateu té molt bones relacions amb l’arquebisbe”, assenyala el professor. N’hi haurà prou?
A la protesta hi havia dirigents del partit conservador Nova Democràcia, que fa anys quan governava va acceptar la solució del nom compost i ara, a l’oposició, dubta. També és ambigu el partit nacionalista Anel, soci de govern de Syriza. “Un dia diuen una cosa i l’endemà el contrari”, diu Yoakimidis. El seu lí- der, Panos Kammenos, ahir era casualment fora del país, cosa que li va evitar haver de justificar davant els seus votants l’absència en la protesta. Però és evident que a les seves files els sabrà greu votar a favor d’un nom compost. El Govern de Tsipras torna a perillar, aquesta vegada no pels dictats d’austeritat de la UE, sinó pel nacionalisme grec.
Més ombres: Atenes ha descartat el referèndum, però a Skopje sí que n’hi haurà un. I cal no oblidar que els nacionalistes de Gruevski, tot i que no van poder formar govern, són el partit més votat, de manera que l’acord naixeria mort sense el seu aval. Tot i que Macedònia és qui ha pagat un preu més alt, també allà hi ha molta reticència. “És una disputa asimètrica, en la qual Grècia no té res a perdre amb un compromís. I la disputa no és només sobre el nom, perquè a Grècia li molesta la simple existència de la nació macedònia”, diu Biljana Vankovska, professora de la Universitat Sants Cirili i Metodi de Skopje.
La posició de l’ala dura a Macedònia és que el prefix –Nova, Alta, etc.– només és acceptable si va davant de “República de Macedònia”, el seu nom constitucional. “És profundament humiliant per a un Estat petit, pobre i militarment indefens que se li exigeixi trair la seva identitat si vol integrar-se a l’anomenada família dels països democràtics –afegeix Vankovska–. Dubto que el Govern macedoni estigui disposat a cometre un suïcidi nacional”.