Derbi amb taules i passió.
Un gol de Piqué rescata el Barça a Cornellà contra un Espanyol apassionat
L’enfrontament barceloní va acabar amb empat a un i gols de Gerard Moreno, que va avançar el RCD Espanyol al minut 66, i de Gerard Piqué, protagonista del partit, al minut 82.
Es veia venir un derbi calent, i ho va ser. Es pronosticava un duel amb tots els ingredients, i els va tenir. S’intuïa que el tercer partit de la sèrie entre els veïns seria dels d’arremangar-s’hi i no va decebre ningú. Per si faltava res, s’hi va afegir la pluja intensa que va condicionar l’estil de joc. Ningú no va sortir vençut ni ningú vencedor en un partit que va acabar de manera brutal i tumultuosa. Ningú no va ser humiliat i tots dos equips tenen motius per mostrar-se orgullosos. El Barça perquè va mantenir, contra vent i marea, la seva imbatibilitat a la Lliga, on per primera vegada arriba sense perdre a la jornada 22. L’Espanyol perquè va vorejar la segona victòria seguida al seu estadi contra l’etern rival i va exhibir passió. Per a satisfacció dels més exaltats de les dues parròquies, van marcar els jugadors que més senten els seus colors. Gerard Moreno va avançar l’Espanyol, i Piqué, l’enemic públic número 1 de l’adversari, va rescatar el líder quan el partit entrava a les acaballes. A la grada, com al camp, la temperatura va anar pujant coincidint amb el gol blanc-i-blau i, sobretot, amb la celebració del central barcelonista fent callar el públic.
A partir de llavors i fins al final es van viure xocs, entrades de revenja com la de Moreno a Piqué, discussions entre Messi i Víctor Sánchez i imatges inusuals, com ara veure Umtiti fora de si. Va ser en aquella fase que l’estadi va insultar l’oponent dins d’un clima en què el millor que li podia passar al col·legiat és que s’arribés al final. L’empat suposa per al Barça perdre part del seu coixí, encara ampli, i a efectes matemàtics no representa gran cosa per a l’Espanyol. Una altra cosa és a nivell moral, perquè el líder no ha pogut vèncer aquest curs a Cornellà.
Dues terceres parts del partit van transcórrer amb tranquil·litat i una sana rivalitat. Enmig d’un dia pèssim, la primera notícia d’impacte va arribar amb les alineacions. Com a Torí, Valverde va decidir reservar Messi, que va començar a la banqueta després de jugar fins ahir tots els minuts del campionat. No va ser l’única rotació del tècnic, que va pensar en la Copa i va ordenar sis canvis. Van aparèixer, doncs, els Alcácer, Digne, Semedo o Coutinho, que va partir des del flanc esquerre en la seva tornada a Cornellà. L’Espanyol, per la seva banda, presentava un onze menys guerriller, amb Jurado a la medul·lar i Baptistão a dalt.
Malgrat que la gespa ja presentava símptomes aquàtics, el Barça va començar millor, amb un domini sostingut. El Barcelona no tenia la fantasia del seu astre argentí, però movia bé la pilota, amb Iniesta distribuint. Li faltava finor en els metres finals, tot i que va estar a punt d’avançar-se amb una rematada espectacular de Coutinho, que va
SACRIFICI COL·LECTIU Gerard Moreno va avançar el seu equip, però, enmig de la tempesta, el líder va mantenir la imbatibilitat
connectar un cacau al travesser. Al brasiler encara li falta continuïtat en les accions.
Però va ser seva l’ocasió més clara fins al descans i va servir com a despertador per a l’Espanyol, que es va animar i va ser capaç de generar el seu perill. Baptistão va provar fortuna després d’una pèrdua d’Iniesta. Ter Stegen va avortar el xut. El matx s’havia igualat, la gespa amenaçava de di- ficultar el joc i l’Espa- nyol va arribar a l’entre- acte esperançat d’emu- lar la victòria del 17 de gener. Però si alguna cosa tenia el Barcelona era arguments per provar de capgirar al partit. La seva banqueta era plena de possibilitats.
Tot i que, abans que aparegués Messi per la piscina, l’Espanyol va veure com li anul·laven un gol perquè la pilota havia superat la línia quan va centrar Baptistão. Després el Barça es va assentar en atac, a la zona on la gespa estava menys pesada. Va ser impressionant l’actuació d’Iniesta, capaç de mantenir-se dret i amb precisió. Malgrat els seus detalls, al líder li faltava profunditat i, quan més preparat estava per a l’últim assalt, va arribar el gol de l’Espanyol. Sergio García, davant un Digne contemplatiu, va tirar una centrada fantàstica i Gerard Moreno li va guanyar la partida a Piqué i va marcar, estrenant-se com a realitzador en un derbi. La paradoxa va ser que el gol va néixer d’una pilota llarga llançada per Ter Stegen perquè era difícil sortir des de darrere per l’aigua. El Barça va perdre la pilota dividida i va acabar amb el marcador en contra.
Allò pintava fatal per al Barcelona. El camp el perjudicava més que a l’Espanyol, però no es va rendir. Va forçar córners i faltes i una d’elles, servida per Messi, va acabar amb el cop de cap a la xarxa de Piqué i la seva celebració que va irritar els ànims. Allà va néixer un altre derbi, el del joc subterrani i l’intercanvi de paraules pujades de to, fins i tot al túnel. No hi va faltar de res.