Les immobiliàries paguen veïns per captar pisos
La falta d’habitatges a la venda a les grans capitals porta a una guerra entre agències
La concentració de la demanda en zones cèntriques de grans ciutats, especialment Barcelona, està originant una guerra entre immobiliàries amb el resultat de pràctiques poc ortodoxes i fins i tot il·legals. “Hem tornat al campi qui pugui”, resumeix una alta executiva.
“Hem tornat al campi qui pugui”, lamenta Imma Amat, copresidenta d’Amat Immobiliaris, per resumir la situació que viu la intermediació immobiliària. La falta de pisos per vendre a les grans capitals, on es concentra la demanda dels compradors, ha embrancat les immobiliàries en una guerra, no sempre lleial, per captar clients, i que els porta fins i tot a oferir diners, fins a 500 euros, a veïns i porters perquè els informin que ha sortit un pis a la venda.
Les immobiliàries tradicionals afronten també la pressió dels servicers, les immobiliàries dels grups financers que concentren una enorme oferta immobiliària procedent dels anys de la crisi, explica Óscar Mateu, director general del portal immobiliari YaEncontre.com. “Tenen un enorme poder de mercat que els permet treballar amb uns marges més ajustats i abaixar les comissions que ofereixen als seus comercialitza dors ”, explica.
Joan Ollé, president del Consell de col·legis d’agents de la propieta immobiliria (API) de Catalunya, recorda que en els últims tres anys “hem tornat a tenir gairebé tantes immobiliàries com abans de la crisi”. Segons les estimacions del col·legi, el nombre d’agències ha pujat més del 45%, però no hi ha mercat per a totes, i així com se n’han creat moltes, unes quantes més s’han vist abocades a tancar. No hi ha producte per a totes”.
Per captar immobles tot s’hi val. Com oferir regals ganxo als propietaris, per firmar contractes d’exclusivitat, o fins i tot cobrar comissions, no només al venedor, sinó també al comprador per elegir-lo entre la resta dels candidats perquè es quedi el pis. “La llei impedeix explícitament que es cobri comissió als dos”, adverteix Ollé, que anima els compradors a qui se’ls demani una comissió a denunciar-ho.
Tot i això, la mala pràctica més freqüent és inflar la valoració del pis per captar el propietari amb un contracte d’exclusivitat. “Se l’enlluerna amb un gran preu, fora de mercat, perquè firmi un contracte amb una comissió fixa. Després el pis no es ven i el convencen per abaixar el preu... i la comissió queda fixa, amb un percentatge molt més alt que la mitjana del sector”, assenyala Amat.
Javier Llanas, director general del portal immobiliari Habitaclia, explica que a les capitals, i especialment a Barcelona, “ara tenim un mercat amb clients però sense producte”. S’ha disparat la demanda de famílies que en els anys de la crisi van endarrerir la seva decisió de comprar un habitatge i ara han recuperat la confiança per assumir una inversió d’aquest tipus, però no hi ha prou immobles a la venda.
“Les immobiliàries més veteranes i implantades tenen una clientela de confiança que els aporta immobles, però d’altres, sobretot les més joves, no. I algunes ofereixen fins a 500 euros als veïns perquè els informin de l’existència de pisos a la venda”. “Hi ha qui paga als veïns o al porter perquè li portin pisos”, reconeix Joan Ollé, president dels API catalans i de la immobiliària Ollé Bertrán.
Llanas explica que a conseqüència del boom de noves obertures ha baixat el nombre mitjà d’habitatges que cada una té en cartera per comercialitzar, de 70 a tot just 25 o 30. Una xifra crítica, perquè per sota de 30 la majoria d’aquestes firmes ja no poden cobrir costos. “Els immobles que estan en bones condicions i a un preu ajustat es venen en un parell de mesos, però no tots són així”, de manera que “estem veient moltes immobiliàries que obren i, per falta de producte, tanquen sense arribar a fer un any”.
El 2010 la Generalitat va crear un registre d’agents immobiliaris i va exigir als qui desitgin exercir aquesta professió un curs de 200 hores lectives, que imparteix tant el Col·legi d’API com una desena més d’institucions a Catalunya. Malgrat això, Imma Amat destaca “la falta de professionalitat de molts agents, en molts casos lligada a la seva situació laboral: s’han estès els falsos autònoms”. Això, explica, suposa una competència deslleial respecte a les immobiliàries que ofereixen estabilitat laboral als seus treballadors. “I per a aquests agents, sense sou fix i sense producte, s’hi val tot”, rebla Amat.
La cartera mitjana de les immobiliàries ha baixat a 25-30 pisos, el mínim per ser viables