Una casa dividida

Les regles sobre l’ús de les pantalles ocasionen conflictes intergeneracionals i fan aflorar disparitats dels pares

L’ús de les pantalles és motiu de conflicte en una majoria de llars. Provoca discussions entre pares i fills però també friccions entre els progenitors, perquè a l’hora de fixar límits, realitzar advertències o facilitar activitats afloren les disparitats de criteri, d’enfocament educatiu o de valors entre els pares.

Psicòlegs, pedagogs i educadors socials asseguren que la gestió del mòbil i d’altres dispositius tecnològics s’ha convertit en un dels principals motius de conflicte que porten les famílies fins a les seves consultes o fins als serveis de mediació.

“En l’ús del mòbil hi ha en joc l’estructura de l’estatus i els rols sobre la qual es construeix la convivència pacífica en cada família”, diu Laura González, mediadora i formadora a l’Institut Complutense de Mediació i Gestió de Conflictes (Imedia-UCM) i col·laboradora d’Isep Clínic Madrid.

Carol Pinilla, del centre de Mediació Barcelona, creu que el problema no és la tecnologia, perquè els conflictes intergeneracionals amb els adolescents sempre han existit –“fa quaranta anys eren per sortir al carrer amb els amics”–, sinó les dificultats de negociació, la incapacitat dels pares per pactar i arribar a acords. I assegura que aquesta dificultat es deriva d’una falta d’educació emocional i sovint d’un cert sentiment de culpa dels pares perquè han estat ells els qui han donat el mòbil al fill perquè no molesti, o els que se salten els acords sobre el seu ús perquè estan saturats o són ells els qui volen mirar missatges o enviar correus, però després es lamenten que el fill està enganxat a la pantalla i no els fa cas.

“És important que l’ús de la tecnologia sigui negociat, primer entre els pares, que han d’aclarir per què deixen o no el mòbil al fill, si és perquè es relacioni amb la tecnologia i amb altres nens o és per la seva comoditat; i una vegada els progenitors estan d’acord, es negocia amb el fill, perquè l’acord ha de ser entre dues parts; si la parella no actua en bloc i hi ha tres parts, la negociació s’escapa de les mans”, diu Pinilla.

Però aquesta unitat de criteri parental no resulta fàcil. El director de Desconect@, Marc Masip, assegura que la seva experiència en els casos d’ús abusiu del mòbil és que, a l’hora de controlar l’ús de la tecnologia, és freqüent que cada progenitor digui una cosa, perquè no perceben el problema de la mateixa manera i això provoca moltes discussions en la parella i tensions familiars.

Sobre això, Pinilla explica que en les parelles que es divorcien el tema del mòbil dels fills també sol ser motiu de fricció. “En el pla de parentalitat, igual que es discuteix a quina escola aniran els fills o quines extraescolars faran, s’aborda com utilitzaran la tecnologia, i en els processos de mediació detectem que sovint els pares se senten avergonyits o culpables perquè saben que un ús excessiu és dolent però ho consenten perquè estan superats i senten que han de sobreviure”.

González assegura que els conflictes familiars pel mòbil que arriben als serveis de mediació són molts menys dels que hi ha realment perquè els pares solen resistir-se a reconèixer que el fill fa un ús abusiu perquè perceben que això deteriora la seva pròpia imatge parental, com a educadors.

Els mediadors diuen que en l’ús del mòbil es posen a prova el rol familiar i la capacitat de construir una convivència pacífica