‘Fake news’: el poder de la mentida
Amitjans del 2016, l’editor del web BuzzFeed, una empresa que rastreja i identifica tota mena de notícies a les xarxes socials, va detectar que quantitats ingents de noves notícies inversemblants s’estaven viralitzant a tot el món des de la ciutat de Veles (Macedònia). Una població de 55.000 habitants que va arribar a tenir més de cent webs a favor de Trump. Havia nascut el terme fake news, notícies falses. Un grup de joves va crear centenars de webs falsos de notícies, que eren cregudes, assimilades i retuitejades milers de vegades. Treballaven amb milers de bots, comptes socials falsos que donaven popularitat immediata a aquelles notícies. Van ser capaços d’utilitzar un vocabulari que generava una resposta emotiva (“Restaurant a Washington té noies esclavitzades per als congressistes!”) des de qualsevol lloc del món. I el trànsit generat a internet era per a ells guanyar milers d’euros amb la publicitat generada des de Facebook o Google Adsense.
Sempre hi ha hagut mentides, persuasió i hipocresia. August, a la Roma imperial, va ser precursor de la propaganda mitjançant una fake new: va fer córrer un testament fals de Marc Antoni a favor de Cleòpatra, que els missatgers van distribuir per l’imperi sense que hi hagués mitjans de contrastar-lo. Finalment, August va aconseguir ser cèsar. Una altra falsedat generada buscant el bé propi, però avui són distribuïdes a un ritme de 6.000 tuits per segon a escala mundial. Tantes i tan de pressa que tampoc no es poden contrastar. Poden decantar els vots a favor de Donald Trump o convèncer els indecisos per donar suport al Brexit.
Semblen històries d’un altre continent, del món anglosaxó, de recòndites zones on no anirem mai. Fins que, en una entrevista a la Universitat de Copenhaguen, una reputada politòloga qüestiona un polític amb referències a la balcanització europea, a la satisfacció de les màfies de Putin o als pobres abandonats a Espanya. I acaba qüestionant com no permeten ensenyar l’espanyol a les escoles de Catalunya. Mentrestant, el ministre Dastis s’alegrava recordant el seu espontani “efectivament... a Catalunya es pot ensenyar francès, anglès, alemany, però no espanyol”.
Menteixi d’una manera professional a les xarxes socials perquè sigui viral, amb les paraules que causin impacte emocional. D’altres ho estan fent en aquests moments contra vostè.