El Quebec ressorgeix de 40 anys de declivi
El 2011, 75 de les 500 empreses més grans tenien seu a la ciutat; el 1990, n’hi havia 96
Ha sorgit una nova elit empresarial francòfona, abans discriminada
El Quebec Solidari prioritza el discurs social i ambiental sobre el nacionalisme
Quan l’avió s’enlaira, a Toronto brilla el sol i el comandant anuncia: “Relax and have a good flight” (relaxeu-vos i que tingueu un bon vol). Quan aterra a Mont-real, l’aparell trontolla, grans plaques de gel cauen sobre la pista d’aterratge i se sent el missatge: “Attachez vos ceintures!” (cordeuvos els cinturons). [Quan es travessa la frontera Ontario-Quebec s’inverteix l’ordre dels idiomes anglès-francès als anuncis d’Air Canada].
Sembla la introducció perfecta per al reportatge sobre l’impacte desastrós a Mont-real de l’independentisme quebequès, víctima d’aquells turbulents anys de manifestacions massives, segrestos i fins i tot l’assassinat d’un diplomàtic britànic durant la crisi d’octubre del 1970. Inspirada per l’esperit del Maig parisenc del 68, la anomenada revolució tranquil·la de la majoria francòfona –el 80% de la població del Quebec– va provocar una fuga de seus d’empreses multinacionals. Gran part de l’elit empresarial angloparlant va fer les maletes i va vendre les mansions de pedra grisa a la muntanya de Westmount. Van marxar prop de 200.000 persones i el Quebec va perdre la major part dels seus llicenciats.
Quan es va comprovar l’ascens meteòric de l’independentista Partit Quebequès, els bancs més emblemàtics també es van esfumar després de fer aquell primer cop d’efecte, l’anomenat Coup de la Brink’s de l’abril del 1970, quan nou furgonetes blindades de l’empresa de seguretat Brink’s plenes de bitllets de 1.000 dòlars canadencs van sortir de la seu de l’històric banc Royal Trust i no van parar fins a arribar a Toronto.
Els deu anys següents es destruirien 50.000 llocs de treball al sector bancari. L’adopció del francès com a únic idioma oficial el 1976 va accelerar la marxa dels angloparlants, i la incertesa generada pels dos referèndums sobre la independència, el primer el 1980 i el segon el 1995, va intensificar la fuga de capital i va provocar una forta caiguda de la inversió al Quebec.
Durant dues dècades, l’atur a Mont-real depassava el de Toronto. Mentrestant, la ciutat anglo, amb la seva pròspera borsa, es va convertir en la preferida dels paladins urbanístics, Mont-real sem-
blava travessar un estat d’incertesa permanent i declivi econòmic. De les 500 empreses més importants del Canadà, només 75 tenien la seva seu a Mont-real el 2011, davant 96 el 1990, una caiguda de gairebé el 22%, segons càlculs del Fraser Institute, un think tank conservador de Vancouver.
“El Quebec s’ha guanyat una reputació de ser hostil al negoci”, va escriure Charles Lammam, del mateix institut, en un article titulat “El declivi del Mont-real empresarial” citat per molts a Madrid i Brussel·les els últims mesos, entre els quals l’eurodiputat del Partit Popular Esteban González Pons. “Les empreses no van tornar mai al Quebec (...) Catalunya està començant a sentir l’efecte Mont-real”, va advertir González Pons.
Però encara que hi hagi avisos amb el missatge “Danger: chute de glace” (perill: caiguda de gel) sota les agulles de gel que pengen dels gratacels déco del nucli antic, l’entrada a Mont-real no valida en absolut la tesi de ciutat en declivi. Quaranta anys després de la revolució separatista, el Quebec i la seva metròpoli estan en un excel·lent moment econòmic.
Toronto pot tenir les seus bancàries i una borsa de pedigrí internacional, però Mont-real disposa d’un teixit empresarial més fort que mai des de l’entrada de milers de joves emprenedors francòfons en àrees com ara software, comerç a la menuda i el sector cultural. Amb una taxa d’atur de només el 5,5%, el Quebec registra millors indicadors del mercat de treball que Toronto. Fins i tot té més dones en la població activa, malgrat que abans de la revolució la poderosa Església catòlica exigia que les quebequeses es quedessin a casa.
La desigualtat de renda és més baixa al Quebec que en la resta del Canadà i, com que es concentra l’activitat econòmica en sectors relacionats amb la cultura, des de Cirque du Soleil fins a Ubisoft, inventor del videojoc Assassin’s creed, Mont-real pot ser menys vulnerable al cicle volàtil del hub financer de Toronto. “Tenim una cultura de petites i mitjanes empreses, controlades localment, perquè les pimes no se’n van només per motius de mercat”, diu Alain Gagnon, catedràtic de Ciències Polítiques a la Universitat del Quebec.
Una de les claus per a la creació d’aquest nou teixit empresarial local és el paper del gegantí fons de pensions semipúblic Caisse de Dépôt et Placement, que gestiona actius per més de 230.000 milions d’euros. “La Caisse serveix per protegir les nostres empreses mitjanes d’adquisicions hostils”, diu Gagnon. El fons ha invertit en empreses quebequeses com la cadena de supermercats Provigo i la paperera Domtar, cosa que ha previngut qualsevol deslocalització provocada per factors econòmics o polítics.
De la mateixa manera, la xarxa de caixes d’estalvis Desjardins, entitats mútues que no responen únicament a criteris de mercat, dona suport a les empreses locals. “És inimaginable que les caixes Desjardins se n’haguessin anat i muntat les seus fora com va passar a Catalunya”, diu Gagnon.
Fins i tot els anglos conservadors de l’Institut Fraser, després de carregar contra el model socialdemòcrata dels quebequesos durant dècades, semblen haver abaixat el to de les seves crítiques. Després d’una sol·licitud de La
Vanguardia per comentar el seu informe sobre el declivi de Montreal, Lammam va respondre que no se sentia “còmode parlant de l’assumpte amb les dades velles de què disposo”.
Potser el símbol més potent del renaixement de Mont-real es pot veure a la magnífica seu déco imperial del Royal Bank of Canada, l’actual propietari del Royal Trust, 48 anys després del cop de les furgonetes Brink’s. Ara allotja centenars de joves emprenedors en àrees com el disseny interior, la intel·ligència artificial i l’aeronàutica que han llogat petites oficines o taules en l’espai de