Victòria del Barça (0-2) al contraatac
Els gols de Suárez i Jordi Alba al contraatac serveixen perquè l’equip consolidi el liderat a Ipurua
La Lliga va viure una nova adaptació del Barcelona a les circumstàncies. Gairebé camaleònic, té una disfressa per a cada dia. Va ploure i va fer sol a Ipurua. El petit dominava el gran. L’Eibar va tenir la possessió, la paciència i el control. El Barça es va tancar i va sortir al contraatac. Habituat a la passada curta i a tenir moltes ocasions, l’equip de Valverde es va espavilar en el joc directe i en l’escassetat. El líder va guanyar amb l’estil de l’Atlètic, el seu perseguidor en el campionat. Va defensar amb dents i ungles el gol de Luis Suárez al quart d’hora i només un darrer gol de Jordi Alba, quan faltaven dos minuts pel final, va impedir que guanyés –després de dos empats seguits– amb el resultat fetitxe de Simeone. Partit a partit, el Barça va a buscar el títol.
No era fingit prioritzar la Lliga. Valverde va donar la mateixa importància a la visita a Ipurua que al partit del Chelsea de dimarts. Només calia donar un cop d’ull al seu equip titular, gairebé un calc al que va presentar el 23 de desembre al Bernabeu. És el seu onze de màxima confiança i només canviava l’entrada d’Umtiti –llavors lesionat– per Vermaelen –ara recuperant-se. Qualsevol hauria anat a mirar cap a Stamford Bridge però pel Txingurri el primer és la Lliga. I com a formigueta treballadora va acumulant punts al campionat.
Mentre que Conte al Chelsea es va permetre el luxe de reservar vuit possibles titulars de cara a demà passat, l’entrenador del Barcelona ni tan sols va treure d’inici Coutinho i Semedo, que no poden jugar –el brasiler perquè ja la va disputar amb el Liverpool i el portuguès per sanció– a Londres.
Als antípodes del glamur i els llums de neó de la Champions hi ha la realitat d’Ipurua, on hi ha poca brillantor per guanyar i molt de nom per perdre. A Eibar, per l’estil de l’equip local i per les dimensions del terreny de joc, tot costa molta feina i suor.
Valverde deia que les coses sempre surten bé a la pissarra del vestidor. Que l’hi digui al seu amic Mendilibar. L’Eibar va fer tot el que li va demanar el seu tècnic i ho va fer gairebé tot bé. Va dominar, va pressionar a dalt, es va instal·lar en camp contrari, va robar pilotes i va forçar segones jugades, va centrar des de les bandes i va tenir presència a l’àrea. Però ni així no va poder desbancar el Barcelona, que va fer un exercici d’efectivitat immens.
La llei del futbol que diu que qui perdona ho acaba pagant és certa si davant es té Leo Messi i Luis Suárez, que necessiten mig metre d’avantatge per desbordar una defensa tan avançada com l’armera.
I això que el primer jugador del
Valverde no va pensar en el Chelsea i va utilitzar el seu onze de confiança perquè prioritza assegurar el títol L’Eibar va dominar el Barça i li va robar la pilota, però, amb espais, Messi va ser letal dirigint les contres
Barcelona que va tocar la pilota amb els peus va ser Ter Stegen en un servei de porta quan ja José Ángel havia rematat una vegada de cap alt a l’àrea. Aquesta primera jugada del partit va ser una condensació del que seria l’enfrontament. L’Eibar va tancar durant moltes fases del partit els barcelonistes, que es van veure obligats a defensar-se durant minuts i minuts. Però Valverde ha creat un equip que sap estar junt a prop de la seva àrea i que no li fa res córrer per darrere de la pilota.
Ahir no era dia per a floritures sinó per ser vertical quan es tenia la pilota. El Barcelona no va demanar permís ni perdó per ser més directe. Era el que necessitava per sortir de la pressió altíssima dels de Mendilibar i del constant setge per les bandes d’Orellana i Inui buscant els caps de Jordan i Kike. Aquí Piqué va estar immens.
Però aquest plantejament tan protagonista de l’Eibar també comporta riscos. I no hi ha cap temeritat més gran que deixar que Leo Messi tingui la pilota de cara amb temps i Luis Suárez disposi de metres a l’esquena de la defensa. Mentre l’Eibar estava pressionant, els dos davanters del Barcelona van tenir diverses jugades de dos contra dos amb Arbilla i Gálvez que van acabar amb l’uruguaià encarant sol el porter Dmitrovic després d’una magistral assistència del 10, que ahir es va vestir de base de bàsquet.
La primera vegada que Suárez va regatejar el porter es va quedar sense angle per xutar, però en la segona ocasió que Messi li va permetre plantar-se davant el serbi el va deixar enrere i el va batre. En la tercera, altre cop es va quedar molt tancat per xutar i va cedir a Messi, que amb Dmitrovic a terra, va disparar al pal.
El Barcelona no va sentenciar abans del descans i va patir en la segona part contra un Eibar que va tenir faltes laterals, córners i ocasions pels extrems. Era un partit per atacar, per demostrar ofici. Ni tan sols amb l’expulsió d’Orellana el Barça no va poder fer valer la seva superioritat. La seva única solució van ser les contres dirigides per Messi. Aleix Vidal no va saber fer bona la passada de l’argentí i poc després Dmitrovic va deixar Messi sense gol. El rebuig el va recollir Alba per tancar el partit al més pur estil Atlètic.