El Govern central augmentarà les hores de classe en castellà
L’independentisme espera un gest de l’expresident perquè arrenqui la legislatura
oeL’Executiu de Rajoy descarta que els pares indiquin en una casella en quina llengua prefereixen escolaritzar els fills oeL’independentisme espera un gest de Puigdemont, pressionat pels efectes del 155 i el Suprem
Carles Puigdemont assegura que té confiança en els negociadors, però la confiança no és garantia de desbloquejar la legislatura. La relació entre Junts per Catalunya i ERC és una muntanya russa en la qual, després de cada caiguda lliure, tots miren Brussel·les. No hi haurà cap acord entre els partits independentistes abans que acabin les declaracions al Tribunal Suprem i, tot i que asseguren que “ara anem pel bon camí”, les dificultats són una evidència, sobretot perquè depenen d’una decisió de Carles Puigdemont que, de moment, no arriba.
El convenciment a ERC i al PDECat, partit en què milita Puigdemont, és que el president cessat és conscient de la pràctica impossibilitat d’aconseguir una investidura efectiva i li atorguen un paper en la projecció internacional del conflicte català. Un paper de lideratge però sense comandament executiu a la Generalitat. No obstant això, l’estratègia desplegada pel seu grup s’aferma en el xoc institucional amb l’Estat i alimenta la tesi de la restauració del Govern legítim. La reunió de divendres –en paral·lel a la que Puigdemont tenia amb els seus advocats a Waterloo– no va anar bé i si hi ha avenços, són erràtics, segons fonts coneixedores de la trobada.
Avui, la intervenció de la Generalitat a partir de l’article 155 de la Constitució i la investigació del Tribunal Suprem ofeguen els plans de Puigdemont. Marta Rovira i Marta Pascal declaren demà davant el jutge Pablo Llarena confiades a quedar en llibertat, encara que sense garanties. Totes dues han mantingut un perfil discret durant les últimes setmanes, preparant la seva defensa, fins al pas endavant de Pascal aquesta setmanaa La Vanguardia. El president cessat va donar el silenci per resposta a la coordinadora general del seu partit, malgrat que els qui eren aquell dia amb Puigdemont donen proves del seu malestar.
La demanda de posar en marxa ara un Govern efectiu s’ha traslladat des d’ERC i el PDECat, primer en privat i ara en públic, i s’ha alimentat les últimes hores per la pretensió de Mariano Rajoy de modificar el sistema lingüístic de l’educació catalana per la porta del darrere.
Des de l’equip de Puigdemont se celebra l’actitud de l’exdiputada de la CUP Mireia Boya davant el Suprem mentre se censura l’opinió de Pascal, que s’arriba a considerar una pedra en el camí de la negociació amb ERC. Boya va convertir la seva declaració en un al·legat polític, i va arribar fins i tot a intercanviar opinions sobre la viabilitat de la via escocesa a Espanya. Va retreure al Govern de Mariano Rajoy la falta de diàleg “total i absolut”, va defensar la república per “avançar en drets socials i fins i tot va considerar una “negligència” que la Guàrdia Civil deixés els cotxes davant la Conselleria d’Economia el 20 de setembre. Però Boya també va reconèixer que en el seu partit no hi havia ningú advertit pel Tribunal Constitucional, a diferència del que passa amb ERC i el PDECat.
L’altre front de pressió exterior és la decisió de Rajoy de recórrer al 155 per contrarestar l’empenta electoral de Ciutadans, començant pel sistema educatiu català. Fa unes setmanes el missatge dels “gestors” del Govern central en una de les reunions de rutina va ser “els de sanitat s’han passat de llestos” i, de les paraules, la Moncloa va passar als fets. La reacció contra la intervenció del sistema d’immersió lingüística és unànime, tot i que augmenten, començant pel president del Parlament, els que consideren que per “expulsar el 155 del paisatge polític” català es requereix de Govern. No obstant això, Puigdemont s’aferra que “el 155 va ser derrotat el 21-D”.
Roger Torrent s’ha convertit en una peça clau en les negociacions. El “Torrentazo” de la investidura –així denominen molts al Parlament la seva decisió de suspendre el ple–, va tenir la seva rèplica aquesta setmana. Les negociacions van sucumbir a l’infortuni de dimarts i tretze per tornar a “recuperar la confiança” després d’una trucada de Puigdemont al president del Parlament. Però si una vegada superades les declaracions al Suprem no hi ha garanties d’un acord en un marge raonable de temps, el president del Parlament es podria plantejar activar el termini de dos mesos per a la convocatòria automàtica d’eleccions. Hi ha qui ho planteja més gràficament: “Puigdemont pot continuar embo-
No hi haurà decisions fins que acabin les declaracions davant Llarena dimecres
Boya i el jutge fins i tot van intercanviar punts de vista sobre la via escocesa
licant la troca o baixar del burro”.
On hi ha unanimitat és en què “com més temps passi pitjor”. “La imatge no és bona”, afirmen fonts de Junts per Catalunya, “però té uns responsables”, afegeixen. Si Junts per Catalunya assegura que són els republicans els que han suspès reunions de negociació i pres decisions de manera unilateral, a ERC, amb el seu líder a la presó, defensen que “és el moment de ser pragmàtics”. La composició dels grups de negociació, amb Elsa Artadi i Pere Aragonès al capdavant de cada delegació, s’ha reduït per evitar filtracions però la sensació divendres no era satisfactòria. Tampoc no ho era ahir el plantejament d’Artadi a l’ACN sobre una hipotètica “figura de rang superior” per suplir l’absència de Puigdemont al Palau de la Generalitat i que ERC considera un “eufemisme” entorn de la insistència d’investidura de Puigdemont que continuen veient inviable dins del marc legal.
Tampoc no s’ha posat sobre la taula ni oficialment ni oficiosament que el pla B de JxCat passi per intentar investir Jordi Sànchez, Jordi Turull o, subsidiàriament, la mateixa Artadi. Uns noms que a ERC descarten donar per bons. De fet, els republicans adverteixen que, si el grup de Puigdemont varia el criteri de la restitució, també ells podrien fer valer la carta d’Oriol Junqueras.
Així mateix, la carpeta de l’estructura del Govern ha estat paralitzada més de tres setmanes. Hi va haver un intercanvi de propostes a final de gener i una oferta formal de JxCat que va acabar al calaix. Partint de l’acord de repartir-se el Govern al 50%, el grup de Puigdemont plantejava fins i tot augmentar el nombre de conselleries de 13 a 14 per quadrar el repartiment. També implicaria que JxCat cedís algun departament que ocupava el PDECat a ERC. De fet s’ha posat sobre la taula la Conselleria d’Interior, un departament que els republicans no preveuen assumir. Les friccions es concentren a la Conselleria de Presidència, on els republicans aspiren a tenir influència, malgrat que el discurs de la restitució es reserva per a Jordi Turull. L’espasa de Dàmocles del Suprem també penja sobre la vicepresidència i la Conselleria d’Economia, que ERC es reserva però amb l’assignatura pendent de tenir alternativa a Oriol Junqueras. I si ERC reclama Empresa, el que planteja JxCat és dividir Acció Social i Treball. Les incògnites van més enllà de l’estructura i inclouen no només Puigdemont i Junqueras, sinó també Turull, Rull i altres investigats que podrien aspirar a formar part de l’Executiu i que podrien ser inhabilitats aquest mateix any, segons el calendari amb què treballa el Suprem. “Hi haurà Govern”, afirmen malgrat tot. El quan i el com es desvelarà a partir de dimecres.