Joan Botam i Casals
PREVERE DELS CAPUTXINS
Els caputxins d’Arenys de Mar commemoren 400 anys de solidaritat amb els més necessitats. La seva vinculació amb la localitat del Maresme, en la qual es van instal·lar tan sols 40 anys després d’haver arribat a Catalunya, és profunda.
Parlar dels frares caputxins a Arenys de Mar és sinònim de solidaritat i entrega als més necessitats. “He vist els frares treure’s la roba per donar-l’hi a un pobre” relata un dels voluntaris que sovint col·labora en les obres socials de la comunitat, com ara el menjador on cada dia atenen desenes de persones “sense preguntar-los la procedència, ni la seva problemàtica, només ajudar i prou”. Ningú no es queda sense un mos, una dutxa o un canvi de roba neta. Fins i tot lliuren bosses amb menjar ja que la capacitat del petit convent ca- putxí no permet grans aglomeracions.
El passat 11 de febrer es va presentar l’any Caputxí, que pretén destacar la relació entre la comunitat religiosa i els arenyencs. No és estrany que el poble s’aboqui als actes de commemoració dels 400 anys de l’arribada de la comunitat. Va ser un 7 de febrer del 1618 quan es va consolidar la presència de tres frares a Arenys de Mar. Els caputxins havien arribat a Catalunya tan sols 40 anys abans, el 1578, i el nucli d’Arenys va ser part del seu procés d’expansió.
En l’actualitat, a la comunitat hi ha 10 frares, bolcats amb els seus semblants, bé sigui per oferir el culte i la catequesi, bé per donar empara als més desvalguts d’acord amb els seus vots de pobresa. Profundament arrelats en la vida social arenyenca, celebrar el seu quart centenari, per a la discreta comunitat religiosa suposa mantenir viu el record d’aquells frares que els han precedit i que van ensenyar a mantenir una vinculació més estreta amb la gent del lloc. Per això, celebrar l’any Caputxí, per als arenyencs és retornar una petita part del que els frares han aportat a la comunitat, en silenci, sense demanar res a canvi.
En els seus inicis, els frares van obrir la petita capella de La Pietat on avui s’ubica el prestigiós Cementiri de Sinera. A mitjans del segle XVII fins al 1850, el pare Joan Baptista Pruna, va aconseguir un permís per fundar una escola de missioners, que preparava per enviar el noviciat de Guatemala. El 1879 es va atorgar el permís per obrir l’actual convent, el segon a Espanya després del d’Antequera.
El convent forma part del teixit històric, ja que es va fundar tan sols vint anys després de la creació del poble. L’església, dedicada a la Visitació de la Verge, va ser inaugurada el 2 d’agost del 1929 i durant la Guerra Civil va ser taller de fusteria i alberg de refugiats. Recuperada el 1939, s’hi va reobrir el noviciat que encara es manté en l’actualitat.
“He vist religiosos treure’s la roba en ple hivern per donar-l’hi a un dels pobres mal vestits”