La carta de la Fiona

LA secció de les cartes dels lectors d’aquest diari és un parlament de paper, un fòrum d’opinions, una àgora de les idees. En definitiva, un termòmetre de les preocupacions, anhels i sentiments de la societat a la qual es dirigeixen. Els estudis de mercat ens descobreixen que figura entre les pàgines més llegides en paper, i no és casual que estiguin situades al costat de les planes d’Opinió del diari, per posar de manifest que són considerades rellevants. De fet, els diaris són els seus lectors, és a ells a qui serveix el periodisme. El periodista Llorenç Gomis, que va ser conseller editorial de La Vanguardia, va escriure que “les cartes permeten apreciar en quina mesura el diari i els seus lectors formen una comunitat dialogant, de quina manera els missatges són rebuts pels lectors i com els missatges dels lectors són assimilats pel diari”.

Hi haurà qui dirà que les xarxes socials han substituït en part la seva funció, però no és del tot cert. Les cartes dels lectors responen a un vincle entre el mitjà i els receptors de les notícies que no existeix, per exemple, a Twitter.

Ahir, aquesta secció de diari va incloure una missiva que ens reconcilia amb l’ésser humà per la generositat, enteresa i afecte que atresora. La va escriure Fiona Wilson des de Vancouver. Explicava en la carta que el seu pare, Ian, va morir fa sis mesos en l’atac terrorista de Barcelona, mentre la seva mare, Valerie, en va quedar malferida. Ella explicava que la pèrdua havia resultat devastadora, però que se sentien afortunats per haver estat testimonis del costat compassiu de la humanitat. I relatava la llista innombrable de persones i institucions que els van ajudar en moments tan difícils, per la qual cosa estaven eternament agraïts. I anunciava que la família tornaria a Barcelona aquest estiu per commemorar l’aniversari de la tragèdia, per tornar a sentir-se acollida per la ciutat i per donar testimoni de la seva confiança en la vida. Tota una lliçó de coratge.