Eterns adolescents

Els joves maduren molt tard. Ficats sense voler en una realitat precària i inestable, la vida de major és inabastable o poc atractiva.

La Raquel té vint-i-vuit anys, parella estable i la responsabilitat de tirar endavant un petit negoci, però continua a casa dels seus pares. “Pagar les factures de la botiga i una hipoteca no m’és possible. La meva parella està estudiant i té una feina mal pagada, podem anar a sopar fora, comprar la nostra roba i anar al cinema de tant en tant, però no viure pel nostre compte”, resumeix. La Raquel reflexiona sobre una adolescència que sent propera. “La incertesa que patim la joventut, afectiva, laboral, etcètera, fa que no ens sentim autònoms ni capaços de gaires coses. I el dolor i patiment es pot prolongar in aeternum .Jahi ha un fenomen anomenat adolestrenta”, adverteix. “Molts joves, molt preparats, viuen amb molta frustració”, diu Feliciano Villar, doctor en Psicologia (UB). I al costat dels adolescents apareixen amb força les reflexions dels seus progenitors, els qui més pateixen, a banda d’ells mateixos, les vicissituds d’una etapa convulsa, apassionant però moltes vegades ingrata. “Soc víctima d’una adolescent de 12 anys i una altra de 15. La meva experiència és negativa, però amb alegria”, avança l’Annabel. Pares i mares que intenten ajudar però que, sense voler-ho, de vegades acaben dificultant el procés de maduresa. Molts viuen amb sorpresa l’arribada dels fills a l’adolescència, per precoç, i acaben per patir-ne la prolongació, a casa, amb poques expectatives. “Jo tinc un adolescent d’11 anys i un altre que no acaba de sortir-ne, de 22”, ironitza el Mariano. “Comença abans! I tot, tot és un drama”, constata la Mariona, mare d’una “adolescent” que aquesta setmana farà 11 anys. “La meva filla té 12 anys i des de fa dos anys que em diuen que és preadolescent i ufff! És increïble, però es repeteixen molts tics de quan jo tenia 14 anys”, destaca la Nuria. Els qui viuen i pateixen els adolescents com a professors constaten moltes de les teories que revelen els investigadors. També els qui sent més grans comparteixen amb ells les aules. “Els meus companys de classe tenen entre els 18 i els 23 anys i puc assegurar que l’adolescència és encara vigent”, remata en Sergi.