Biografia de Laurencic
Susana Frouchtmann publica la biografia de l’enigmàtic Alfonso Laurencic
Susana Frouchtmann publica la biografia de l’enigmàtic Alfonso Laurencic, l’inventor de les txeques psicotècniques. Arrogant i bohemi, es va fer passar per arquitecte per salvar la pell a la guerra. No li va servir de gaire. El franquisme el va acusar de torturador al servei dels rojos i el va afusellar el 1939.
Després que s’acabés la Guerra Civil a Catalunya, la propaganda franquista es va acarnissar en un personatge d’origen incert anomenat Alfonso Laurencic, al qual es presentava com l’inventor de les txeques psicotècniques, unes petites cel·les per a presoners decorades de tal manera que provocaven la bogeria dels detinguts. “El satànic artífex d’aquesta meravella de crueltat, el tristament cèlebre Laurencic, va declarar en el seu procés que s’havia triat la tonalitat verda per produir al detingut l’efecte d’un dia trist, plujós i sense esperança”, deia un llibret publicat el 1939 titulat Cómo funcionaban las chekas de Barcelona.
Aquest home, convertit en la bèstia negra dels rojos, va ser detingut pels nacionals al Collell i després d’un judici sumaríssim executat al Camp de la Bota el 9 de juliol del 1939. La txeca del carrer Vallmajor de Barcelona, que es coneixia per ser la seva gran creació, es va obrir durant un temps al públic com a exemple de la vilesa republicana. I quan Himmler va visitar Barcelona el 1949, després de ser convidat a un sopar al Ritz, va visitar aquesta txeca, acompanyat d’altres peixos grossos.
Poc més se sabia d’aquest personatge fins que un dia la periodista i escriptora Susana Frouchtmann va topar amb un article de premsa que relatava l’aventura de l’“arquitecte de les txeques” i va relacionar la història amb el que un dia li havia explicat la seva mare sobre la Meri, una de les tres dones de servei que tenien a casa. Al seu marit l’havien afusellat tot just acabar la Guerra Civil, era arquitecte i els rojos el van utilitzar per dissenyar les txeques, però si no hagués fet l’haurien matat també”.
I llavors va començar una tasca detectivesca per descobrir primer que Meri Laurencic era en realitat Luisa Preschern, d’origen austríac, casada el 1926 amb Alfonso Laurencic, que després de la seva mort va treballar com a mainadera i dona de companyia, i a la qual ella recordava com una dona trista, que amb prou feines parlava. Susana Frouchtmann l’havia visitat amb la seva mare al pis que tenia al passeig Sant Joan quan es va jubilar, però no li va preguntar mai pel seu passat.
La bibliografia sobre Laurencic tampoc no dona per a gaire. La majoria d’historiadors es basen en el relat Por qué hice las chekas de Barcelona: Laurencic ante el consejo de guerra que va fer Rafael López Chacón, un llibre que aporta detalls del judici però molt poc sobre el seu paper durant la Guerra Civil i menys sobre la seva vida anterior. I això és el que ha indagat Frouchtmann a El hombre de las checas (editorial Espasa).
Més fàcil ha estat reconstruir la vida del pare, Julio Laurencic, un editor nascut a Hongria, que va viure a Alemanya i França. Quan va esclatar la I Guerra Mundial va recalar a Barcelona, on va publicar amb gran èxit la revista Las Maravillas de España.
Frouchtmann atribueix a Alfonso Laurencic, nascut a França el 1902, una infantesa tranquil·la i acomodada. El 1920 el seu nom apareix a la premsa barcelonina com a protagonista d’un combat de boxa. Però la malaltia del seu pare el va obligar a buscar feina i a allistar-se al terç estranger, cosa que ja n’indica el caràcter aventurer. El 1922 se’n va a estudiar a Graz (Àustria), però l’any següent s’allista a l’exèrcit de Iugoslàvia. El següent que se’n sap és que es va casar i va treballar com a director d’orquestra a Berlín. També va treballar a Viena, Bèlgica i Luxemburg, fins que el 1933 va aconseguir un carnet de premsa del Deutsche Allgemeine Zeitung i gràcies a aquesta credencial, l’autora ha pogut donar a conèixer la seva única foto, la que acompanya aquestes línies.
Poc més se’n sap fins que amb l’esclat revolucionari es presenta voluntari com a intèrpret a la comissaria d’ordre públic, cosa que no impedeix que li confisquin el cotxe i que perdi la feina perquè
Laurencic, un home arrogant i bohemi, es va fer passar per arquitecte per salvar la pell a la guerra
El franquisme el va acusar de torturador al servei dels rojos i el va afusellar al Camp de la Bota el 1939
molts locals musicals tanquen. Per sobreviure fa diferents tipus de feines, com vendre passaports falsos, i acaba detingut al desembre del 1937. Va passar per diverses txeques, inclosa la de Santa Úrsula a València, una de les més temibles, i el camp de treball de Sogorb. De tornada a Barcelona, es fa passar per arquitecte i convenç el cap del SIM, Santiago Garcés, perquè el deixi dissenyar les noves txeques al carrer Vallmajor entre el maig i el juny del 1938 a canvi de la llibertat vigilada. Per a l’autora, Laurencic es va limitar, com ell mateix va declarar en el judici, a “lluir-me en la decoració”, però no va fer de torturador.
La txeca psicotècnica de Laurencic tenia maons de cantell a terra per impedir que el pres caminés, uns catres inclinats perquè rellisqués i les parets decorades amb taulers i figures geomètriques i de colors per provocar al·lucinacions, en què alguns autors han vist la influència de Kandisnki i Malévitx. Un forat a la paret a l’altura dels ulls feia que entrés la llum d’una bombeta permanentment, i un rellotge, que avançava quatre hores al dia, feia perdre la noció del temps.
Però alguna cosa va haver de passar perquè Laurencic va ser arrestat i traslladat al santuari del Collell (Pla de l’Estany). S’hi va estar uns mesos fins que van entrar les tropes franquistes per alliberar-lo, però un dels presos va explicar que ell mateix havia relatat la seva participació en la construcció de les txeques. De res no li va servir que al·legués que també era un espia per a la Falange. Frouchtmann especula que no es va escapar perquè es considerava un pres i tenia la seva dona a Barcelona. Seductor i aventurer, però també impostor i diabòlic, la tragèdia de la guerra se’l va emportar i ara aquest llibre en desmitifica la llegenda.
La seva aparició coincidirà aquest any amb l’exposició a les sales del MNAC dedicades a la Guerra Civil de l’ Archivo FX, el treball de l’artista Pedro G. Romero que inclou precisament una reproducció de les txeques psicotècniques de Laurencic.