El Quebec viu un renaixement econòmic 40 anys després de la fuga d’empreses i el declivi provocats per l’auge de l’independentisme
coworking obert fa tres anys per l’empresa Crew Collective. “Les coses es mouen molt ràpid aquí a Mont-real”, diu Gita Seaton, de 37 anys, de l’equip directiu de Crew Collective, oriünda de la capital, Ottawa, però ja molt còmoda en un entorn francòfon.
Dit tot això, ningú no posa en dubte que Mont-real passés per un període molt difícil als anys setanta i vuitanta. Va ser la conseqüència de la necessària modernització d’una economia dividida, en què la majoria francòfona quedava exclosa del poder polític i econòmic. Fins als anys de la revolució tranquil·la, el nivell educatiu de la comunitat francoparlant era molt inferior a la dels anglòfons. Aquests guanyaven un salari mitjà un 20% més alt que els francòfons. Eren bretxes econòmiques comparables amb les que separaven als blancs i els afroamericans al sud de la frontera, i un llibre èxit de vendes del 1975 fins i tot es va titular El negre blanc d’Amèrica.
No era només culpa dels privilegis dels anglos, sinó també de l’Església i una endarrerida elit agrícola francòfona. “La població francoparlant estava molt mal formada i quan degrades el capital humà és impossible tenir una economia que funcioni”, assenyala Pierre Fortin, economista de la Universitat del Quebec.
La revolució tranquil·la va ser fonamentalment cultural, però els efectes van ser econòmics. A part d’obligar tots els quebequesos a anar a escoles francòfones i així millorar la qualitat de l’ensenyament en francès, es va aprovar una llei sobre educació preescolar que ha creat una oferta de guarderia més extensa fins i tot que a Escandinàvia. El resultat és una millora espectacular del capital humà en la comunitat francoparlant. Mont-real ja té quatre universitats de gran prestigi i és líder canadenc en intel·ligència artificial. “Una elit empresarial ha estat substituïda per una altra”, explica Mario Polese, del Centre d’Urbanització, Cultura i Societat de Mont-real.
L’èxit de la reconversió “es deu precisament al fet que van fer les nostres batalles culturals als anys seixanta i setanta”, diu François Cardinal, director del diari La Presse. Quaranta anys després, el resultat és que “a ningú no li interessa avui dia convocar un altre referèndum; és la primera vegada des del 1976 que ningú no parla de sobirania sinó de qüestions d’esquerra i dreta”, afegeix.
Després de tocar sostre en el 49,4% al referèndum del 1995, el suport a la independència avui oscil·la al voltant del 25%. El Quebec Solidari, el partit de l’esquerra independentista que treu vots al Partit Quebequès, prefereix un discurs més social i ambiental que nacionalista. “Estem parlant del final del petroli, de la banca pública, de la protecció de serveis públics”, diu André Frappier, un carter jubilat que milita al Quebec Solidari. I just un any després que un quebequès islamòfob anomenat Alexandre Bissonnette assassinés sis musulmans en una mesquita a Ciutat del Quebec, ja no es debat sobre els vestits folklòrics quebequesos sinó sobre el dret de les musulmanes a portar el hijab.