La ferida sense cicatritzar de Ripoll
Els veïns intenten girar full però entre els empresaris hi ha un cert rebuig a l’hora de contractar marroquins
Sis mesos després de descobrir-se que Ripoll era l’epicentre de la cèl·lula gihadista que va perpetrar els atemptats de Barcelona i Cambrils, la ciutat intenta curar les ferides que aquells fets van provocar, encara que no ho aconsegueix del tot. La incredulitat, la indignació i la tristesa de les primeres setmanes han deixat pas a una normalitat aparent. Al carrer, als comerços o a les aules, els veïns asseguren que intenten deixar enrere el que va passar. “Des de fa dos o tres mesos que ja no es parla del tema, la gent prefereix oblidar-ho”, explica en Santi, l’amo d’una botiga de reparació de calçat i còpies de claus del centre del poble. Un mes després dels atemptats, la Karima, una jove marroquina, continuava observant mirades inquisidores, una cosa que considerava, fins a cert punt, “normal”. “Ara la situació ha canviat, això ja no passa, afortunadament, la societat de Ripoll s’ha comportat bé”, explica aquesta jove mare de tres fills que va arribar a Ripoll procedent de Nador fa onze anys. Els testimonis d’en Santi o la Karima són dos exemples dels intents de Ripoll per tornar a la vida d’abans del 17-A. Un abans que per a alguns encara trigarà temps a arribar.
El fet que gran part dels terroristes treballessin en indústries de la comarca, alguns amb càrrecs de responsabilitat, ha creat dubtes entre l’empresariat, reticent ara a contractar joves marroquins. Ho saben bé a la borsa de treball de la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER) que veu com currículums amb aquest perfil són rebutjats. “És com si partissin amb tres punts menys” explica el gerent, Josep Pascal. En els últims sis mesos cap no ha aconseguit un lloc de feina. Fins i tot a un jove que coneixia els terroristes no se li va prorrogar el contracte com havia pactat amb l’empresa i té dificultats per trobar feina. Els deu gihadistes que vivien a Ripoll van formar part de la borsa de treball de la UIER i l’entitat havia tutoritzat, a través d’un programa d’ocupació, les pràctiques de sis d’aquests joves, principalment al sector de la metal·lúrgia, el més potent de la comarca. El més petit, Moussa Oukabir, de 17 anys, va fer les pràctiques d’administratiu a la seu de l’associació. Les va suspendre, entre d’altres coses, per les seves contínues baixes durant les últimes setmanes i perquè estava constantment pendent del mòbil. “Però qui podia sospitar el que estava tramant?”, continuen qüestionant-se.
El fet que, a més, fossin joves aparentment integrats ha creat encara més dubtes entre els empresaris. “Si tenen altres currículums, es decanten pels altres”, explica la secretària de la UIER, Anna Prieto. Reconeix que el camí per superar aquest estigma serà “llarg”. En aquest sentit, Pascal explica que volen fer un estudi amb empresaris del Ripollès i altres punts de Catalunya per saber la percepció que tenen d’aquest perfil de treballador i en funció dels resultats fer una campanya de sensibilització. Per al secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, “les desigualtats i no sentir-se membres d’un grup” són dos factors de risc que influeixen en la radicalització.
Les conseqüències laborals del 17-A són un exemple que les ferides a Ripoll encara no estan tancades. Així, l’Ajuntament, juntament amb la Generalitat, ha impulsat un nou pla de convivència amb què vol detectar situacions de radicalisme ideològic i promoure iniciatives encaminades a fomentar la cohesió social. Un pla que inclou formació per als Mossos i la policia local en la detecció de comportaments radicals, i iniciatives lúdiques, com ara organitzar activitats per a nens que no van a extraescolars en espais públics. Prova que encara no s’ha recuperat la normalitat és que la comunitat musulmana no va participar a la roda de premsa de dijous per anunciar aquestes mesures. “No volen sotmetre’s a la pressió mediàtica”, va justificar l’alcalde, Jordi Munell, encara que va assegurar que participen activament del pla de convivència.
El nou pla de convivència inclou formació policial en la detecció de radicalisme ideològic