Delicada bellesa
Es tracta d’una notícia petita que conté una maldat molt gran. Així la titulava la cadena Ser que la va fer pública: “Una dona amb síndrome de Down, expulsada d’una xerrada comercial a Motilla del Palancar”. I explicava que la dona havia anat a un acte comercial de Media Salud (una empresa dedicada a productes de benestar), acompanyada de les seves dues germanes, però abans que comencés la xerrada un responsable de l’organització es va acostar a elles per convidar-les a marxar perquè podien molestar els assistents. El motiu exposat pel responsable el va explicar la germana, Ascensión Leal, a la cadena Ser: “Quan van veure la meva germana va venir cap a nosaltres un noi de l’empresa que organitzava l’esdeveniment per dir-nos que no podia ser allà perquè podia espantar la gent”. Davant aquesta situació, les germanes van anar-se’n com a protesta i algunes persones, escandalitzades, les van secundar. Una d’elles, Isabel Guadalajara, va corroborar la versió i va assegurar que “havia vist el patiment d’aquesta noia quan va ser expulsada”. En el moment d’escriure l’article, encara no se sap si la família denunciarà l’organització per discriminació, però sí que han volgut denunciarho públicament.
Repeteixo la primera frase: una notícia petita que conté una maldat molt gran. Perquè aquesta dona expulsada no “podia espantar la gent” perquè hagués proferit paraules altisonants i
Uns éssers meravellosos que es lliuren amb tota generositat i estimen com si no hi hagués un final
feridores, o per tenir una actitud fatxenda, o per fer gestos violents, o vagin a saber quina altra opció que causa temor. No. “Podia espantar”, segons l’organització, per la seva cara, per la seva síndrome de Down, per ser diferent, per ser simplement ella, per ser, com la descriu la seva germana, “un àngel dòcil, una dona pacífica que ni tan sols havia obert la boca en cap moment”.
Espantar. És un verb dur, frontal, que ens remet a les pors i als seus efectes. Penso en això i en la situació que va viure aquesta dona, i certament sento por. Una por brutal, colpidora, terrible, la por que causen els discriminadors, els estigmatitzadors, els que veuen lletjor en la delicada bellesa d’aquesta dona, els que no sabran mai la profunditat de la seva intel·ligència, ni la immensitat de la seva ànima. Por, por que algú vegi com una desferra un ésser humà diferent, por perquè el considera sobrant, por, una por aterridora al fet que algú pugui imaginar que molesta la seva cara d’àngel. Quin cervell podrit! Quina ànima trista! Ells, els que no podran descobrir mai el regal d’aquests éssers meravellosos que es lliuren més enllà de tota generositat i estimen com si no hi hagués un final. No espantaran mai les seves cares, les seves mirades diferents, la seva altra intel·ligència. El que espanta de veritat és el desgraciat que no els veu, que els menysprea, que es creu superior, el pobre tipus que s’imagina que és millor que ells.
Des d’aquí, una abraçada per a ella. La seva bellesa il·lumina el món.