Els plans de TMB

Em permeto descriure una situació personal en el convenciment que no sóc l’única persona que l’ha patit. Surto de casa a les 8.10 h de València/Aribau per anar a passeig Maragall/Pare Claret. Espero l’H10 quatre minuts. El bus ve tan ple que no pot recollir tota la gent que l’espera. El segon triga vuit minuts, i no ha pogut ni obrir les portes. El tercer triga cinc minuts més. En total, 17 minuts. Baixo a Diagonal per enllaçar amb el 19 (nou minuts), el 50 (14 minuts) o el 51 (26 minuts). Entre les esperes i el trajecte, més d’una hora.

Realment TMB pretén que la gent que va en cotxe el deixi per agafar el transport públic? Perquè els únics que en surten beneficiats són els taxistes, els antics i els nous, que recullen els qui no poden fer tard per arribar allà on vagin. He trigat el mateix anant en bus que el que hauria trigat caminant, però amb els meus gairebé setanta anys no em veig capaç de fer-ho, com si –essent més jove– hagués anat amb un cotxet o amb criatures que tot just comencen a caminar.

Ens pot explicar TMB quin pla té? Tantes línies suprimides (i les que falten), amb un temps d’espera tan llarg, beneficia algú, a banda de la companyia? Potser busquen ajudar la caixa de la Seguretat Social, perquè els vells ens morim més aviat i els joves eliminin els quilos i el colesterol. És un complot?

M. ORTIZ CATALÁN

Barcelona