El lector exposa

L’amant compartit

Els observo, de reüll, intentant no pertorbar la seva presumpta intimitat. La seva taula, a uns metres de distància, acull, en teoria, dos éssers àvids de compartir uns moments de distensió còmplice. En un primer moment, la intuïció es compleix. Ell la contempla, embadalit, admirant el seu posat suggerent i juganer. Ella, recíprocament, escodrinya el seu adonis, amb l’embadocament que provoca l’expectativa d’un projecte il·lusionant en comú. Somriures melindrosos, mans entrellaçades, confidències candoroses, pupil·les resplendents… Les cartes, el parament de la taula, el servei de sala, el menjar… són mers complements d’una transitòria lluna de mel.

Ens trobem davant un idil·li que anticipa una harmònica existència compartida, curulla d’almívar i benaurança. Però de sobte, ell, maquinalment, desenfunda el diantre d’aparell, interrompent bruscament el mel·liflu encís. Abstret i capcot, comença a escrutar la pantalleta de torn, fent-la lliscar com un possés i teclejant-la compulsivament. Ella, emmurriada, l’imita. S’inicia una competició dactilar incessant i frenètica per comprovar qui és més víctima de la toxicomania tecnològica. El món, per un llarg instant, s’atura. Ara, el més important –l’únic important– és consagrar-se a la fútil i fàtua dèria interactiva. Les bateries, fastiguejades i exhaustes, s’esgoten i els colomins, cara a cara, ja no saben què dir-se. Ni falta que fa. Els dos han descobert la mútua infidelitat i s’adonen, compungits, que comparteixen el mateix amant: el mòbil.