Adolescents fins als 24

Els joves maduren ara més tard que mai. Ficats en una realitat tan precària com inestable, davant un futur molt incert, la vida de gran és inabastable o poc atractiva

La temuda adolescència s’allarga. Aquell període vital marcat per uns quants canvis, bastantes turbulències i molt malestar, dura més que mai. La nova frontera s’ha situat als 24 anys, com conclou The age of adolescence, informe publicat recentment per la prestigiosa revista mèdica britànica The Lancet (Child & Adolescent Health). Tot un món, perquè l’arribada a l’adolescència és també més precoç que mai, al voltant dels deu anys, com ja fa temps han convingut els especialistes. “La comprensió d’un creixement que és continu ha elevat l’edat del punt final de l’adolescència més enllà dels 20 anys”, afirmen en el nou estudi.

Els seus investigadors, tres australians i una suïssa amb molt de recorregut en l’anàlisi de l’adolescència, no es limiten a diagnosticar un nou escenari; alerten també de la necessitat de reorientar les polítiques públiques, legislació i inversions, ampliant-les a nous entorns per adaptar-les a un període de la vida clau en la formació dels adults del futur. Més d’una dècada per al creixement i la maduració de molts individus. Quasi res. “Es podria dir que el període de transició des de la infantesa fins a l’edat adulta ara ocupa una part més gran del cicle de vida, com mai abans no havia passat. En lloc de l’edat de 10 a 19 anys, una definició dels 10 als 24 anys es correspon més estretament amb el creixement adolescent actual”, defensen al seu informe.

“La tendència en els últims anys des de la psicologia és intentar diferenciar una segona etapa de transició; l’adolescència apareix com el trànsit entre la infantesa a l’adultesa, i com que ser adult és cada vegada més complex als països desenvolupats, és com si necessitéssim una segona transició, és el que alguns anomenen postadolescència, una etapa entre els 18-20 anys fins als 25-30”, destaca el professor Feliciano Villar, del departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació de la Universitat de Barcelona (UB).

Ja s’ha escrit i debatut molt del pas cada vegada més precoç dels nens i especialment de les nenes cap a la pubertat, en una societat amb cada cop més referències sexuals, amb nenes convertides en dones. “La pubertat més primerenca ha accelerat l’inici de l’adolescència en gairebé totes les poblacions”, coincideix l’informe publicat a

The Lancet. Però mentre els més petits semblen tenir pressa per deixar de ser-ho, intrusos en un món que no és el seu, els adolescents necessiten ara més temps per madurar i convertir-se en adults, en un escenari que, a priori, sí que els hauria de pertànyer.

“Des d’un punt de vista cognitiu, de capacitats mentals i raonament, un ja és madur, adult, però a causa de la complexitat sobretot a les societats occidentals no pot exercir encara els rols adults, com viure amb independència dels pares, tenir fills i una feina estable. Tot això s’allarga cada vegada més i els joves estan com en terra de ningú”, afegeix el professor Villar.

Els autors de The age of adolescence coincideixen en la rellevància dels factors socials i econòmics. “El retard en el moment de les transicions dels rols, inclosa la finalització de l’etapa educativa, el matrimoni i la paternitat, continua desplaçant les percepcions populars de quan comença l’edat adulta”, destaquen els seus investigadors, tres d’ells a la Universitat de Melbourne (Austràlia), vinculats al prestigiós The Centre for Adolescent Health, integrat al The Royal Children’s Hospital.

Un escenari oposat al de generacions passades que començaven a treballar en la primera etapa de l’adolescència, amb la figura de l’aprenent, i formaven una família al voltant dels vint anys. Però no tot s’explica pel nou context social, sorgeixen també motivacions individuals diferents. “Hi ha raons estructurals, perquè ara encara que vulguis no et pots incorporar a la vida adulta, la formació és molt més llarga, l’arribada al món laboral també. Però ens fem adults més tard no només per raons estructurals, també hi ha un desig-voluntat, és molt més atractiva la indefinició pròpia de l’adolescència, aquesta obertura davant tantes potencialitats”, explica el doctor en sociologia Francisco Núñez (UB), professor a la UOC.

“Els valors socials que es transmeten en els mitjans de comunicació són la imatge,

BENVINGUTS A LA ‘POSTADOLESCÈNCIA’ “Ser adult és cada vegada més complex, necessitem una segona transició”

NOVES ESTRATÈGIES Els experts adverteixen de la necessitat de readaptar les polítiques socials i juvenils

que ha de ser supersexi, i la immediatesa, la facilitat per guanyar diners. Em trobo amb adolescents en la meva consulta que de grans volen ser youtubers. La imatge i la rapidesa no tenen res a veure amb una vida adulta, amb valors com la perseverança, el treball, lluitar per allò que vols, tot això ara no ven”, destaca Amalia Gordóvil, professora dels estudis d’Educació i Sociologia de la UOC. Psicoterapeuta del Centre de Psicologia a Barcelona (GRAT), adverteix també que una part dels adolescents que no apareixen gaire sovint als mitjans, que “passen per invisibles”, estan “molt ben preparats i són molt inquiets intel·lectualment, amb grans valors socials”.

La professora Glòria Callicó, del departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia de la UB, ha reflexionat precisament al seu llibre, Societat Kidult, sobre “els adults que es comporten com nens”. Un procés de canvi que entén que traspassa l’adolescència. “No és només que l’adolescència s’hagi allargat, és que els adults també es comporten com nens, superenganxats a la tecnologia i a les xarxes socials, fent-se selfies tot el dia, sense comprometre’s amb res. Jo el situo més enllà de l’adolescència. Em trobo com a psicòloga amb persones que penso que tenen 17 anys però estan en l’adultesa”, destaca.

“Abans de criticar els nostres adolescents ens hem de criticar com a societat, què els estem transmetent als joves. La visió macro, la social, és la que ens dona més respostes. Després hem de mirar també què passa a la família amb pares i mares moltes vegades sobreprotectors”, afegeix Gordóvil.

Si s’acaba endarrerint el final de l’adolescència, per definició i amb consens, probablement això ajudarà a entendre millor què passa pel cap d’individus que aparentment no volen assumir les responsabilitats dels adults. Una de les autores de l’informe, Susan Sawyer, sosté fins i tot la importància d’“institucionalitzar” el nou paradigma i introduir ajuts públics i canvis legals pensant en els nous adolescents de 24 anys. Una advertència final, en boca dels experts: considerar un individu de 23 o 24 anys com si fos un adolescent pot infantilitzar encara més els joves.