En emergències, la tolerància zero falla
Després del cas Oxfam, les oenagés admeten que no poden alertar de les males conductes sexuals d’exempleats
l comportament intolerable de càrrecs d’Oxfam al devastat Haití pel terratrèmol del 2010 ha obert un encès debat sobre el silenci davant episodis d’abusos de poder, fet que propicia que presumptes delinqüents sexuals continuïn en el món humanitari. La dimensió de l’escàndol les principals oenagés s’han afanyat a revisar els casos de conductes reprovables dels seus empleats. No només Oxfam està registrant baixes de socis, altres entitats també pateixen les conseqüències de la desconfiança d’una societat que exigeix comportaments irreprotxables a un sector la raó del qual de ser és l’assistència als més vulnerables i que depèn de la seva bona reputació per sobreviure.
La Vanguardia ha remès un qüestionari a sis oenagés (Oxfam Intermón, Metges sense Fronteres, Save the Children, Acció contra la Fam, Aliança per la Solidaritat i Creu Roja) i a les agències de Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) i per a la Infantesa (Unicef) sobre els seus mecanismes per detectar a abusadors, què fan sobre això i quantes denúncies han tramitat. Tots han contestat excepte Unicef. Tampoc l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (Aecid) no ha atès les demandes d’informació.
Quantes denúncies van rebre l’últim any? Quantes van acabar en acomiadament? Totes les organitzacions admeten haver tingut casos de violència sexual excepte la Creu Roja, que indica que des de la filial espanyola no se n’ha registrat cap i que no es disposa de dades globals a nivell de la federació internacional. Metges sense Fronteres (MSF), amb 40.000 treballadors al terreny, detalla que les seves oficines centrals van registrar 146 queixes formals i avisos d’abusos de poder, discriminació, fustigació i altres conductes inadequades, el 2017. D’aquests, 40 es van remetre a les oficines centrals, dels quals 24 per assetjament o abús sexual entre personal d’MSF, excepte dos en què les víctimes van ser pacients o membres de la comunitat. Es van produir 19 acomiadaments.
El president d’MSF Espanya, David Noguera, reconeix que “moltes vegades els abusos no s’informen” i adverteix que “és impossible tancar un any amb zero casos per la pròpia naturalesa dels entorns en els quals actuem”, destinacions en guerra, sense estat, on impera la llei del més fort. Noguera concreta que MSF Espanya, amb una plantilla de 6.600 persones al terreny, en va acomiadar quatre per cometre abusos sexuals.
Oxfam Intermón indica que entre el 2012 i l’actualitat ha investigat quatre empleats “per mala conducta sexual a l’Àfrica i Amèrica Llatina” dels quals dos van ser amonestats; un altre, que havia assetjat una companya, va marxar de l’organització, i el quart, que havia pagat per favors sexuals, va ser acomiadat.
A nivell de la confederació Oxfam (que agrupa 22 organitzacions), les úniques xifres de que es disposa són les recopilades per la fundació Thomson Reuters, que apunta 22 acomiadaments fins al novembre. Save the Children reporta 31 denúncies per assetjament sexual entre personal de l’organització a tot el món, del 2016 al 2017, que van acabar en 16 acomiadaments. I precisa que en cap d’ells no es van veure involucrats cooperants dependents de la seu espanyola. Per la seva part, Acció contra la Fam Espanya confirma dos acomiadaments per prostitució i “quatre denúncies no verificades que van resultar en un acomiadament i tres dimissions”, en països africans i les Filipines.
L’Acnur va acomiadar el 2017 dues persones per abús sexual i n’està investigant unes altres 39. En alguns casos són denúncies anònimes per la qual cosa és més complicat arribar al fons.
Aliança per la Solidaritat, que forma part de la xarxa internacional Action Aid, va confirmar una violació per part d’un treballador local a una companya, a Colòmbia. Es va acomiadar l’home “en 72 hores” i es van comunicar els fets a les autoritats. Quan un treballador és acomiadat per violació, es fa algun tipus d’avís al sector? Moltes vegades no. El motiu, respectar la llei de protecció de dades, addueixen les organitzacions. Aquest és el gran escull que impedeix que la cadena no es trenqui, tal com s’ha vist amb el cas que ha despertat totes les alarmes, el del belga Roland van Hauwermeiren, qui després de deixar el seu càrrec de director d’Oxfam a Haití va fitxar per Acció contra la Fam França i es va traslladar a Bangla Desh. De fet, Van Hauwermeiren també va pagar per sexe a Libèria, quan era a sou de l’oenagé Merlin, i després al Txad, ja amb Oxfam Gran Bretanya. Malgrat tot, Oxfam va permetre que continués amb la seva carrera i no va avisar Acció contra la Fam dels seus antecedents. Oxfam Intermón, la filial espanyola, s’ha compromès aquesta setmana a”coordinar possibles mesurades sectorials per evitar que els responsables d’aquestes accions continuïn treballant en aquest sector” i també a publicar anualment “informació resumida sobre les denúncies i la seva resolució fins on ens permeti la legislació”.
El president d’MSF precisa que quan els demanen referències d’algú que ha sortit per la porta falsa “expliquem que ja no està amb nosaltres per motius disciplinaris, però no podem dir que ha estat per violació ja que poques vegades aquests casos acaben als tribunals”. Però s’entén que al·ludint “motius disciplinaris” ja s’hauria d’entendre que hi ha hagut una mala conducta i que no és procedent contractar-lo.
La portaveu de l’Acnur a Espanya, María Jesús Vega, indica que “quan altres agències de les Nacions Unides o oenagés demanen referències sobre el personal que volen contractar nosaltres facilitem normalment aquesta informació”. “L’ONU –afegeix Vega– està desenvolupant una eina electrònica per registrar tot el personal acomiadat per casos provats d’agressions sexuals i també a aquells que van dimitir mentre les investigacions estaven en curs”.
Una denúncia davant els tribunals facilita les coses, però en destinacions en guerra o sense gairebé estructures d’estat, això és una quimera. Quan les víctimes són els ciutadans locals, els que depenen de l’ajuda prestada pel món humanitari per poder sobreviure, són escasses les possibilitats que l’agressió arribi a les autoritats. MSF deixa clar que “encara que el nombre d’informes d’abusos que es reporten és cada vegada més elevat, creiem que hi ha molts episodis de mala conducta que continuen sense ser notificats”. Quin és el sistema de selecció del personal destinat al terreny? Es demanen informes a les organitzacions en les quals ha treballat prèviament? Oxfam afirma que la seva política és demanar dues referències als aspirants a un lloc de treball, el mateix sistema que utilitza Acció contra la Fam; la resta d’oenagés no precisa quants informes d’altres entitats reclama. Save the Children demana el certificat negatiu de delictes sexuals. En tot cas, el protocol d’Oxfam va fracassar estrepitosament. Van Hauwermeiren, que ja havia estat amonestat pel seu comportament a Libèria amb una altra oenagé, va ser contractat per anar al Txad, on va tornar a reincidir, i després a Haití. El funcionament d’Oxfam Gran Bretanya encara es posa més en dubte en transcendir el divendres que va tornar a contractar el 2011 un dels empleats acomiadats a Haití per mala conducta sexual, G.S. Aquest va ser destinat a Etiòpia. Oxfam no pot explicar per què va seleccionar Van Hauwermeiren per al lloc de cap de missió a Haití, ni per què va tornar a confiar en G.S. Un dels motius adduïts és “la pressió per cobrir llocs de treball ràpidament en situacions d’emergència”.
Oxfam, i les altres organitzacions, no es cansen de repetir que tenen “tolerància zero” als “mals comportaments sexuals”. Però una cosa és la teoria i una altra la pràctica. El sector lamenta que aquests injustificables errors entelin la tasca del col·lectiu humanitari en un moment en què conflueixen les crisis del Iemen, Somàlia, Sudan del Sud, Nigèria, República Democràtica del Congo... Ni tots herois ni tots malvats.
EL SECTOR HUMANITARI Cinc de les sis oenagés consultades admeten que han registrat abusos
DESCONTROL Un altre dels involucrats en el cas d’Haití va continuar treballant a Oxfam
LA JUSTIFICACIÓ “La pressió per cobrir càrrecs ràpidament en situacions d’emergència”