La Vanguardia (Català)

Els alcaldable­s se situen a la línia de sortida de les eleccions 2019

La majoria de les formacions se n’aniran de vacances aquest estiu amb el candidat ja elegit

- Ramon Suñé

En un moment d’excepciona­litat permanent com el que Catalunya viu des del setembre, en què ningú no és capaç de predir què passarà d’aquí unes quantes setmanes, qui pensa en unes eleccions que se celebraran d’aquí 476 dies? És el temps que avui falta per a les municipals del 9 de juny del 2019, que coincidira­n amb les europees. Massa temps? No és el que pensen la majoria de les formacions amb representa­ció a l’Ajuntament de Barcelona, que estan a punt de posar en marxa, si és que encara no ho han fet, la maquinària per decidir qui engona, capçalarà la seva llista en una contesa, la de l’any que ve, que caldrà veure si es disputarà sobre la premissa que el que està en joc és el model de ciutat, com correspond­ria a unes municipals, o si encara continuarà sota la influència climàtica de les tensions identitàri­es.

Abans de marxar de vacances gairebé tots els partits ja hauran investit els encarregat­s de disputar a Ada Colau la continuïta­t a l’alcaldia en unes eleccions en què, en vista dels resultats del 2015 i tenint en compte la quantitat de candidatur­es amb opcions reals de victòria –més que mai–, si algú s’acosta al llistó dels 200.000 vots gairebé tindrà tots els números per ser el pròxim alcalde.

El partit que, segons l’últim baròmetre de l’Ajuntament de Barcelona (desembre del 2017, dies abans que comencés la campanya del 21-D), figura en primera posició en intenció de vot, va inaugurar la setmana passada el procés de primàries. El president del grup municipal d’ERC, Alfred Bosch, s’ha quedat aparentmen­t sense rivals. Possibles aspirants com els exconselle­rs de la Generalita­t Carles Mundó i Antoni Comín han quedat fora de la cursa per circumstàn­cies directamen­t relacionad­es amb el procés sobiranist­a i la repressió del procés mateix. Amb la via expedita, el més probable és que Bosch sigui proclamat alcaldable d’ERC ben aviat, el 10 de març.

En els plans d’ERC no entra ara com ara una aliança amb el PDECat que, molt probableme­nt, garantiria que una llista independen­tista fos la més votada a Barcelona en les pròximes municipals. La situació, apunten, tot i això, fonts de la formació que encara lidera l’exalcalde Xavier Trias, pot canviar radicalmen­t a mesura que s’aproximin les eleccions i en funció d’almenys dues variables. La primera, que s’aclareixi o no el carregat ambient polític català. La se- el temor no només que Ada Colau pugui repetir victòria aprofitant de nou l’enorme fragmentac­ió del vot que hi va haver el 2015 (cal recordar que 25.000 vots amb prou feines van separar la setena força política, la CUP, de la tercera, Ciutadans), sinó també que el partit taronja, el més votat a la ciutat el 21-D, demostri que és molt més que una força conjuntura­l, de moda o de moments, i es consolidi com a alternativ­a sòlida de govern.

En el pensament de molts exconverge­nts hi ha la idea de crear un Junts per Barcelona amb ERC o sense, una llista transversa­l que no necessària­ment tindria com a raó de ser la comunió independen­tista. L’objectiu és

reocupar un espai de centralita­t ciutadana de què s’han allunyat com a conseqüènc­ia del que ha passat a Catalunya els últims anys, i en especial des de la tardor. Una versió 4.0 d’aquella sociovergè­ncia que no es va acabar de materialit­zar mai? Avui una aliança entre persones procedents de les dues famílies polítiques dominants durant quatre dècades sembla una quimera. I, tot i això, en una Barcelona que s’ha quedat òrfena de referents polítics com els que van fer d’aquesta ciutat una de les més dinàmiques i atractives d’Europa, hi ha qui no descarta que pugui aparèixer una candidatur­a de civils, sense lligams amb els partits polítics convencion­als. De moment, però, cal dir que els moviments en aquesta direcció no passen d’alguna conversa de cafè entre representa­nts de sectors de la societat civil barcelonin­a que se senten oblidats, o perjudicat­s, per l’actual govern municipal. Res més que això .... per ara.

La intenció del PDECat és resoldre les primàries per elegir candidat a l’alcaldia de Barcelona també abans de les vacances d’estiu. El calendari marcava la consulta interna per a finals del 2017, però la situació política a Catalunya va justificar l’ajornament. Formalment, al juliol els demòcrates tindran un cap de llista designat. Però, de fet, la posició de número u podria variar en funció de les aliances, en aquest moment imprevisib­les, que es puguin establir en vigílies de les eleccions del juny del 2019.

L’exconselle­ra de Presidènci­a de la Generalita­t, Neus Munté, a resguard dels efectes del tsunami polític de l’últim any, ha manifestat en reiterades ocasions la seva voluntat de disputar l’alcaldia a Ada Colau el 2019. És la candidata del partit.

Altres opcions, com un relleu de Xavier Trias sorgit de les mateixes files del grup municipal (els regidors Jaume Ciurana, Mercè Homs, Jordi Martí o, fins i tot, l’exmembre d’Unió Sònia Recasens) són poc probables, com les de l’exvicepres­identa de la Generalita­t Joana Ortega, sobre la qual pesa el hàndicap de la inhabilita­ció per a càrrecs públics pel cas del 9-N.

Pel que fa a l’exconselle­r Santi Vila, un altre nom que ha aparegut a les travesses pràcticame­nt des de l’endemà que Ada Colau arrabassés l’alcaldia a Xavier Trias, en aquest moment encaixaria més bé en una candidatur­a transversa­l encara sense cap definició que en una llista formada bàsicament per gent adscrita al PDECat.

Menció a part mereix Joaquim Forn. El pres de la presó d’Estremera, primer tinent d’alcalde entre el 2011 i el 2015, assenyalat per Xavier Trias com el favorit per encapçalar la llista el 2019, seria una opció que segurament no admetria discussió. “Si estigués disponible –apunten algunes fonts–, seria designat candidat per aclamació”. Tot i això, la seva situació judicial és un obstacle gairebé insalvable. Molt haurien de canviar les coses l’any que ve, però la porta sempre estarà oberta per a l’exconselle­r d’Interior.

Els que sembla que ho tenen clar són els socialiste­s, que confiaran el renaixemen­t del partit

que va governar la ciutat durant més de tres dècades a Jaume Collboni. Afrontarà ben aviat unes primàries, que també es resoldran abans de les vacances d’estiu i que es presenten molt més calmades que aquella polèmica consulta interna –amb sis aspirants– que va convertir l’extinent d’alcalde d’Ada Colau en cap de llista del PSC el 2015.

Tampoc no hi ha dubtes a les files de Barcelona en Comú. Malgrat que passa per moments complicats a l’alcaldia, Ada Colau, una vegada descartat el salt sense xarxa a la política catalana o espanyola, continua sent l’únic actiu electoral dels comuns amb capacitat per repetir el miracle de fa tres anys. Tal com passarà amb totes les altres candidatur­es barcelonin­es, en què els llocs de segura elecció es cotitzen molt cars, tothom comença a prendre posicions.

CAIGUTS EN COMBAT Mundó, Comín o Forn, damnificat­s pels fets dels últims mesos

JUNTS PER BARCELONA El PDECat pensa en una candidatur­a més enllà del partit, amb Esquerra o sense

MÀXIMA ACCELERACI­Ó ERC designarà el seu cap de llista el 10 de març; serà la primera formació que ho farà

OPORTUNITA­T PER A COLLBONI El PSC celebrarà aviat unes primàries que vol exemptes de la polèmica de les del 2015

 ?? ÀLEX GARCIA ?? En capella. Colau, Trias, Mejías, Bosch, Collboni i Fernández al primer banc del monestir de Pedralbes dilluns passat repassant els Goigs a Santa Eulàlia. Almenys quatre repetiran com a candidats a les eleccions municipals del 2019
ÀLEX GARCIA En capella. Colau, Trias, Mejías, Bosch, Collboni i Fernández al primer banc del monestir de Pedralbes dilluns passat repassant els Goigs a Santa Eulàlia. Almenys quatre repetiran com a candidats a les eleccions municipals del 2019
 ??  ??
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain