“És molt difícil no renunciar als ideals que un té de jove”
Tim Robbins, actor protagonista de ‘Here and now’ (HBO)
Al drama Here and now que HBO España ha estrenat aquesta setmana, i que suposa l’esperada tornada a televisió d’Alan Ball (A dos metros bajo tierra, True blood), interpreta Greg Boatwright, un professor de filosofia en plena crisi existencial, una cosa que sembla no ser el cas per a qui s’ha consagrat no només com a intèrpret sinó també com a director. El guanyador de l’Oscar, el Globus d’Or i el premi al millor actor a Canes continua mantenint un lloc de privilegi que li permet tornar al cinema o a la televisió només quan un projecte l’apassiona, i dedica la resta del seu temps a la seva companyia teatral i als dos fills que va tenir amb Susan Sarandon: Jack Henry, de 28 anys i director de cinema, i Milers, de 25, que és actor i interpreta el fill de David Duchovny i Gillian Anderson en la nova temporada d’Expediente X.
Alan Ball té 60 anys. El seu personatge a la sèrie representa la seva veu? Abans de res he d’aclarir que jo faré els 60 a l’octubre. Però crec que l’Alan no és el tipus de guionista que utilitza les seves pròpies experiències, sinó les dels altres. No crec que el meu personatge representi l’Alan. Em sembla que el que li passa a en Greg és bastant universal, tant per als homes com per a les dones. A certa edat s’adonen que els queda menys temps de vida del que ja han viscut. Una vegada que arribes a un nombre determinat d’anys, saps que no els duplicaràs. És una crisi existencial en què un es qüestiona el que ha fet i si ha valgut la pena.
Què va ser el que el va decidir a comprometre’s en una sèrie que es pot emportar uns quants anys de la seva vida? El guió d’Alan Ball, el fet que ell estigués involucrat en la sèrie i Holly Hunter. Em va semblar una combinació que no podia deixar passar. He treballat bastant per a HBO en l’última dècada i les seves propostes sempre m’han semblat molt intel·ligents, no només pels guions, sinó també per la forma en què treballen amb artistes i directors. Quan vaig participar en The brink vaig revisar cada episodi com a productor i vaig veure com les notes que enviaven ajudaven a millorar el material. Em va ajudar a entendre per què la cadena té una qualitat tan alta.
En aquesta sèrie torna a treballar amb Holly Hunter després de molts anys. Com ha estat tornar a col·laborar amb ella? Meravellós. Jo sempre he admirat la seva feina i em sembla una actriu molt valenta, que sempre busca la veritat del personatge, i no el que el fa quedar bé. Moltes vegades un actor mira que l’audiència s’identifiqui amb ell, però en general les persones solem ser molt complicades i els personatges també ho han de ser. Aquesta és una de les coses per les quals m’agrada la Holly, que té la valentia de provar de representar-los tal com són.
El tema de la paternitat i les famílies diferents és un dels eixos de la història... Sí. Tots els pares de fills de certa edat saben que hi ha un moment que comencen a ser independents i a partir d’aquí han de reexaminar les seves pròpies vides perquè ja no són han de cuidar d’un nen cada dia. Un cop es converteixen en adults, t’has de reavaluar i reafirmar la teva pròpia vida i el teu sistema de creences. M’agrada la forma en què l’Alan ha creat aquests personatges perquè no està mirant d’idealitzar cap punt de vista. Veu els defectes de cadascun d’ells. És molt difícil mantenir els ideals d’una persona jove durant tota la vida i no renunciar-hi. En certa manera, tots ens comprometem a sobreviure, a pagar el lloguer, a enviar els teus fills a l’escola. La pregunta per a Greg i la seva dona, i en certa mesura per a la sèrie per si mateixa, és de quina manera ens adaptem a una societat canviant en què hi ha més tolerància i més diversitat. Per a les noves generacions és més fàcil entendre el que és viure en una societat multicultural en la qual hi ha molta més tolerància envers els diferents tipus de sexualitats i menys fanatisme que abans. Però a tots ens costa entendre que és el que està passant en aquest moment, en què sembla que estem anant cap enrere. Gestionar tot això és molt per a algú, que com en Greg, ha dedicat la seva vida a mirar de generar un canvi.
Què sabia sobre numerologia abans que el convoquessin?
No gaire. Tot i això, estic obert a tota mena de misticisme. M’agrada llegir sobre diferents creences. Em van criar com a catòlic. Jo era escolà i els meus pares em van transmetre la seva manera de veure el món. Tot està molt bé fins que tries educar-te a tu mateix sobre altres religions i descobreixes les similituds que hi ha entre elles. Quan la gent envia els seus fills a la universitat, comencen a tenir un pensament crític i acaben qüestionant allò que els van ensenyar com una veritat
LA NOVA SÈRIE D’ALAN BALL “La sèrie analitza com ens adaptem a una societat amb més tolerància i diversitat”
absoluta. En el meu cas, m’agrada explorar el que les diferents religions donen a la gent, però m’interessen més les similituds que les diferències.
El seu personatge reflexiona tota l’estona sobre la seva vida. En el seu cas, de què és el que està més orgullós i què és el que hauria fet diferent? No hauria fet res diferent, crec. Hi ha hagut decisions veritablement difícils i crec que la major part de les vegades no m’he equivocat. En alguns casos, no em semblava que fos el més correcte però mirant en la distància crec que ha servit per tenir la vida que tinc ara, que és senzillament meravellosa. Soc molt feliç de ser on soc i crec que el més intel·ligent que he fet ha estat no allunyar-me mai del teatre. Quan els actors triomfen al cinema o a la televisió deixen els escenaris, però aquest no és el meu cas. La meva companyia està celebrant 36 anys ininterromputs. Com a grup teatral hem crescut després de viatjar i actuar pels cinc continents. Però a més tenim programes educatius en dotze escoles i també hem visitat dotze presons amb programes de rehabilitació a través del teatre. Som en dos centres juvenils de detenció i en dos centres de reinserció més. Tota aquesta feina m’ha permès tenir una altra perspectiva. Estic molt agraït per tot el que m’ha tocat en la meva vida i per l’èxit, però no oblido que qualsevol d’aquestes persones amb què treballo a les presons podria haver estat un dels meus amics de quan vaig créixer a Nova York. Molts d’ells són allà per comportaments que jo he tingut. Hi ha homes que estan rere les reixes per tota la vida per possessió de marihuana. Això ha canviat a Califòrnia però no a la resta dels Estats Units. Quan jo i els meus companys de l’Actor’s Gang ens en vam adonar, ens vam sentir en l’obligació de col·laborar. Vam tenir la sort que no ens arrestessin per possessió de marihuana però hi ha gent que està passant 30 o 40 anys entre reixes precisament per això.
De què és el que estàs més orgullós en l’àmbit personal?
Dels meus fills. Estic absolutament orgullós d’ells.