Parlant no s’entén mai ningú
TRADUCCIONS. El canal 24 Horas de TVE ha traduït aquesta setmana del català al castellà un document de l’Assemblea Nacional Catalana, i on l’original diu “accions valentes” (acciones valientes) algú a Torrespaña tradueix com “acciones violentas” (accions violentes). M’agrada pensar que no hi ha hagut mala intenció, sinó un menyspreu acomplexat que desemboca en una supina ignorància encoratjada per una desconfiança multisecular. És pitjor que si hi hagués hagut mala intenció i em quadra millor amb Espanya i els seus mals, que no tenen remei. Des del 1978 afirmo que totes les llengües espanyoles –el català, el gallec i l’eusquera– s’haurien d’ensenyar a totes les escoles d’Espanya des que vam votar la Constitució. Faig molt de riure, ja ho sé (ja m’ho deien llavors), perquè aquí cadascú va a la seva i així anem tots: no hi ha res que ens agradi més que clamar “no m’entenen”. I que es compleixi.
INCOMPRENSIONS. Els vertiginosos fils de debats sobre política a Twitter i Facebook em confirmen cada dia un principi que ja tenia assumit per la meva vella afició a les tertúlies de ràdio i televisió: parlant la gent no s’entén. Ja sé que el refranyer ens ha repetit molt sovint que “parlant la gent s’entén”: és la defensa desesperada d’una il·lusió. Ric. Això que “parlant la gent s’entén” és pura mentida, una mentida que cada dia es demostra, cada minut de cada dia des de l’alba fins al capvespre. Que “parlant la gent s’entén” és una mentida de potes curtes, com totes les mentides, i una mentida és una mentida per molt que la repetim, cosa que no la converteix en una veritat, sinó només en una mentida molt repetida. Vull aclarir aquí per sempre aquesta confusió: la gent no s’entén mai, ni parlant ni sense parlar. I saber això és molt tranquil·litzador: ja no t’hi esforces més; ja saps que la gent no s’entén mai, només creu que s’entén, o s’ho vol creure. La gent no s’entén si no parla, i encara menys si ho fa. Parlant la gent s’acosta al primer malentès de tots els malentesos possibles, i el malentès condueix a la rancúnia i a la guerra. Totes les guerres han començat per un malentès, i després ja es podien matar com a bojos, tot per haver parlat més del compte sota la il·lusa i enganyosa creença que parlant... etcètera. I no, de cap manera parlant ens entenem, ningú no s’entén mai amb ningú, encara que parlant sí que s’aconsegueix –això ho accepto, i ja és moltíssim– que cadascú digui la seva i que li rellisqui el que sigui que sembla que diu o vol dir l’altre. Si dius aquesta mentida que “parlant la gent s’entén”... és perquè no goses dir la veritat, que és aquesta: “Espero que em donis la raó. Per això estem parlant”. Res del que mai s’hagi dit en una xerrada, col·loqui, debat, tertúlia, discussió o diatriba, cap paraula presencial o telemàtica, hologramàtica, simbòlica o virtual, epistolar o dita a porta tancada, televisada o radiada, ha alterat mai en res les conviccions prèvies de cap dels interlocutors presents que les hagin sentides. I dit això –que no va enlloc ni persuadirà mai ningú de res–, i conscient que parlant no ens entendrem mai, no tinc res més a dir, tot i que tinc molt clar que tinc tota la raó.– @amelanovela
Que “parlant la gent s’entén” és una mentida molt repetida: només vols que et donin la raó