El turisme del miracle
Lourdes rep dos milions i mig de visites a l’any. És un turisme que té a la fe com a reclam i que ha transformat tota una vall que viu dels pelegrins
Són ja setanta miracles validats (l’últim confirmat aquesta mateixa setmana) i més de set mil les curacions reconegudes com a inexplicables des que la Verge Maria es va aparèixer –acaben de complirse 160 anys de la primera visió– a la nena Bernadette Soubirous a la gruta de Massabielle. És la targeta de presentació del santuari de Lourdes. Lloc de peregrinació aixecat a les planes de Bigorre, als peus del circ de Gavarnie i el massís de Mont Perdut. Una tranquil·la vall dels Alts Pirineus francesos, a pocs quilòmetres de Tarba, habitat per 15.000 ànimes la vida de les quals ha quedat marcada per l’impacte del turisme de la fe.
Encara que des del santuari de Lourdes, més que de miracles es presumeix d’haver creat un esperit especial que s’encomana al visitant –sigui agnòstic o creient– només trepitjar la ciutat. Flota en l’ambient i es respira als restaurants, als bars, als hotels, a les boti- gues... I per descomptat a tot el recinte del santuari aixecat al voltant de la gruta en la qual la petita Bernadette, de 14 anys, va assegurar haver vist en divuit ocasions, entre l’11 de febrer i el 18 juliol del 1858, la Verge Maria.
És el que André Cabes, rector del santuari, defineix com “l’esperit de Lourdes”. La Nadege, veïna de Bordeus, confirma que ella el respira. Viatja a Lourdes dos o tres cops l’any. I acostuma a fer-ho, com dijous passat, acompanyada de les seves dues filles, de 12 i 15 anys. La Nadege no va a veure la Mare de Déu per demanar miracles. “Gràcies a Déu tenim bona salut”, afirma. Però assegura que aquestes visites al santuari de Lourdes són reconfortants i milloren el seu estat anímic i de salut.
Visites com les de la Nadege i les seves dues filles són per als habitants de Lourdes que treballen al sector turístic, el “més important de tots els miracles”. La majoria de les persones que acudeixen a aquest santuari del sud de França, –lloc destacat de peregrinació al món– gaudeixen de bona salut i no esperen, com els pelegrins amb malalties molt greus, un gran miracle que els curi. Però sí creuen, com és el cas de la Nadege, que la devoció per Nostra Senyora de Lourdes té recompensa en el seu benestar. I allà s’amaga el secret de la principal indústria de Lourdes. La del turisme construït els últims cent cinquanta anys a partir del petit miracle. Aquest que no es veu, ni passa per l’Oficina de les Constatacions Mèdiques però que moltes persones afirmen haver sentit al seu interior després d’agenollar-se davant la Mare de Déu, beure l’aigua de la font que brolla de la gruta o fregar les mans per les fredes parets de la cova.
Aquesta ciutat és molt conscient –almenys així ho manifesten molts dels seus veïns– que res no seria igual sense aquell reclam anomenat turisme de la fe que atreu cada any milions de pelegrins.
Passejar pels carrers de Lourdes recorda l’experiència viscuda en qualsevol destí del turisme de sol i platja. La infraestructura és la mateixa. No hi cap ni un hotel més, ni un restaurant, ni una botiga, ni un bar. Cada porta, als carrers principals, és un negoci turístic i falta lloc a les façanes per penjar rètols i llums de neó.
Però que ningú no s’equivoqui. El reclam turístic de Lourdes és singular. Aquí no hi ha top manta, ni es venen braçalets de cuir o peces de moda. Tampoc no proliferen aquells locals de franquícia, repetits a tot el món, que despisten el turista. Ni cerveseries regentades per anglesos amb pantalles grans per veure el futbol. A Lourdes, el visitant pelegrí, a més d’assossec i recolliment, busca altres coses.
Les botigues més visitades i nombroses en el centre de la ciutat són les que venen espelmes, medalles i clauers amb cares de sants o petites ampolles de plàstic o vidre –aquest és el producte estrella– amb la forma de la figura de Bernadette. Envasos que compren tant els pelegrins com turistes per omplir-los amb l’aigua de la font de la gruta que va començar a brollar, s’afirma, quan Bernadette va excavar un forat al terra de la cova seguint les instruccions de la Mare de Déu en una de les aparicions.
Joël Luzenko, portaveu de comunicació del santuari, és molt caut amb les xifres de visitants. “Són diversos milions”, respon. No hi ha un control, ja que l’accés al recinte, amb cinc entrades, és lliure. Sí que parla de nacionalitats. Francesos, italians, i espanyols són, per aquest ordre, els més nombrosos. Darrerament han començat a trepitjar amb força els pelegrins asiàtics.
Filippe, que treballa en un dels restaurants del centre, és més precís. “L’any passat, segons les dades de l’oficina de turisme de Lourdes, van visitar la ciutat al voltant de dos milions i mig de persones”, informa. Una xifra de visitants que és la meitat de la registrada fa deu anys. “La crisi econòmica també ha passat factura a aquest turisme de la fe”, apunta Filippe. El descens de turistes ha deixat tocada la indústria turística de Lourdes. A la zona d’influència del santuari es compten prop de cent vint hotels, molts dels quals ja només treballen entre abril i octubre.