Valuosa com un or
Quan em vaig asseure davant de Javier Fernández amb la meva llibreta i la meva enregistradora per començar a donar forma a la seva història, anava preparat mentalment per escoltar una història de competició, èxit i medalles: un no s’asseu cada dia a parlar amb un esportista que ho ha aconseguit gairebé tot a la seva carrera. Però, en comptes d’això, em vaig trobar amb una història d’esforç, feina i família: una història de vida.
A més de ser un noi formidable i un dels millors esportistes de la història del nostre país, en Javier és un exemple que l’esforç, la passió i la dedicació són els millors aliats del talent a l’hora de complir objectius. I això no només val per a l’esport, sinó per a tots els aspectes de la vida.
En Javier patina perquè li encanta. No sabia explicar-me una altra raó per més que li vaig provar de fer confessar. Ha passat moments dolents mentre guanyava medalles perquè no gaudia amb els patins i ha gaudit com ningú sense guanyar-ne, per la mateixa raó. És un enamorat del gel, i això es nota en l’emoció que ens transmet sobre les seves fulles.
Després de la decepció de Sotxi, ni els Mundials ni els Europeus que va guanyar no li havien tret aquella espina
Però des que va fregar la medalla a Sotxi 2014, cap dels campionats del món, d’Europa i d’Espanya que va guanyar després li havien tret aquella espina olímpica que se li va quedar clavada molt endins, al cor. De manera que amb aquest bronze a Pyeongchang 2018 no només s’ha penjat la primera medalla olímpica de la història del patinatge artístic per a Espanya, sinó que ha vist per fi premiada aquella infantesa lluny dels seus éssers estimats, les videotrucades amb els seus pares, l’Antonio i l’Enri, quan els tenia a milers de quilòmetres de distància, els viatges pel món quan amb prou feines podia afaitar-se un incipient mostatxo, i moltíssims anys de perfeccionament, entrenament, disciplina i esforç.
En definitiva, ha vist reconeguda tota una vida d’emocions que valen més que qualsevol dels ors que té a les seves vitrines. Moltes gràcies, Javi.