La importància de creure
“Els jugadors creuen en Pesic”. La frase la va dir abans del partit l’entrenador de l’Herbalife Gran Canària, Luis Casimiro. Aquesta fe en el líder fa que cada jugador se senti més bé que abans. Aconsegueix aspectes gairebé miraculosos, com que Moerman vagi al rebot ofensiu com si fos Oriola o que Sanders talli una pilota i no dubti a propulsar-se al contraatac. Aconsegueix que fins i tot Koponen robi una pilota, que Víctor Claver sembli menys passiu que de costum i que Tomic es tregui el frac. Aquests missatges clars, concisos, simples, que comenten els jugadors del Barça que transmet l’entrenador provoquen que la majoria d’ells sàpiga amb més precisió quin és el seu paper. Com un bloc. Thomas Heurtel va ser fitxat com el director de l’equip, tot i que no es tractava de la primera opció perquè Sito Alonso volia Larkin. El francès, un jugador irregular i de ratxes, havia estat tota la temporada confús. Ara brillava. Ara navegava. Ara era titular. Ara anava a la banqueta durant molts minuts. El nou entrenador li ha donat comandament a la plaça i Heurtel, amb fama de tovet, va decidir utilitzar més el cervell i repartir joc. Fins a sis assistències va lliurar ahir abans d’intentar el seu primer tir. La tornada als orígens del joc, a l’ABC del bàsquet, li estava sortint que ni pintada al Barcelona. Jugaven com una orquestra que fes anys que no desafinava però les dificultats sempre hi són, a la cantonada. Les atzagaiades i el caos se ja semblaven part del passat immediat quan va aparèixer el canell d’Eriksson, aquest ex del Barça que va deixar el club l’estiu passat per la porta del darrere i que va començar a anotar triples com si es tractés d’una metralleta de La chaqueta metálica.
On era la resposta? A no descompondre’s i pivotar sobre els punts cardinals. Alguna cosa així com la l amb la a, la que sortia a la cartilla. És a dir que Heurtel mogués la pilota, que tots continuessin collant a cada salt,a cada defensa i que el joc fluís gairebé pel seu propi pes. No es podrà demostrar mai però a ningú no se li escapa que si el parcial que va rebre el Barcelona abans del descans l’hagués encaixat sota la batuta de Sito Alonso el més probable és que l’equip no hauria tornat d’entre les ombres. Ahir a la nit, no.
Ahir a la nit va reaccionar com si res, com si es tractés d’un conjunt guanyador capaç de veure la llum en la més absoluta foscor. Espera el Madrid. Paraules majors.
Cada jugador del Barça se sent capaç de fer coses que fa uns dies li semblaven impossibles