La fortalesa de l’Est i del nucli dur de l’euro

Els creixements més importants de la zona euro el 2017 es van produir a Irlanda (7,9%) i l’Est d’Europa, amb Romania (6,9%) liderant un grup de països en franca expansió: Eslovènia i Letònia van avançar un 5%, Polònia va créixer un 4,6%, Hongria un 4,2%... Però en tots els casos anteriors el pes d’aquests membres de l’euro a la regió és escàs. L’any passat el més destacable –i el motiu de celebració més important– és el que va passar a les grans potències econòmiques. La líder de la regió, Alemanya, està en el seu millor moment, amb un creixement molt robust, d’un 2,5%, basat en el consum intern i les exportacions. L’atur és del 3,6%. França també ha accelerat i creix un 2%, més que Itàlia, que es queda en l’1,5%. La quarta economia de l’euro, Espanya, també viu un moment dolç amb un 3,1% d’increment de l’activitat, encara que la taxa d’atur –del 16,4%– continua sent la segona més alta de l’eurozona, només superada per Grècia (20,7%), que per fi també creix. L’economia hel·lena, que recentment ha tornat als mercats per emetre deute, va veure avançar el seu PIB un 0,6% el 2017.