Un jutge imposa la custòdia compartida a un pare
La sentència dictada a Còrdova és pionera a Espanya
Una sentència pionera de l’Audiència de Còrdova ha imposat a un pare el règim de custòdia compartida sobre els dos fills menors d’edat, un d’ells amb una greu malaltia, atesa la impossibilitat de la mare de cuidarlos en solitari, malgrat que el seu progenitor no ho volia. La custòdia compartida dels fills serà per setmanes alternes encara que el pare s’hi oposi.
La sentència indica que “atesa l’entitat del problema familiar, s’exigeix extremar les obligacions de tots dos sense que puguin fer-se recaure exclusivament en la mare”. El tribunal considera que es tracta d’“una situació excepcional que requereix una solució també excepcional”, ja que l’Audiència es nega a establir un règim diferent per a cada fill “a fi d’evitar un conflicte entre germans i sentiments de rebuig”, una recomanació, a més, que havien fet els metges.
La vicepresidenta de l’Associació Espanyola d’Advocats de Família (Aeafa), María Dolores Azaustre, considera que es tracta d’una sentència “molt humana, que dona una solució efectiva al problema real d’aquesta família i, a més, és pionera: és la primera vegada que s’obliga un pare a exercir una custòdia compartida, malgrat que s’hi oposa”.
Fins ara, els tribunals entenien que si el progenitor es negava a cuidar-se dels fills difícilment se’l podia obligar, després de sentències de l’Audiència de València al recurs d’una mare que sol·licitava la implicació del pare en la cura d’un fill malalt, i d’un jutjat de Madrid, sobre una mare que també reclamava l’ajuda per compartir amb el pare les cures del seu fill autista.
Quan es va tramitar el divorci de la parella de Còrdova es va atribuir a la mare la guarda i custòdia dels dos fills, que ara tenen 16 i 14 anys. Un d’ells té una discapacitat agreujada durant l’adolescència, que fa que requereixi una atenció especial i dedicació constant, amb l’esgotament que això comporta.
La mare estava desbordada perquè, segons detallen des de l’Aefapa, “a més de la dedicació i cures permanents dels fills havia d’atendre les seves obligacions laborals, cosa que li resultava gairebé impossible, ja que s’hi va afegir la pèrdua del suport dels seus pares per ajudar-la a cuidar els nets a causa d’una desgraciada malaltia”.