Pesic fa campió el Barça.
El Barcelona Lassa supera el Reial Madrid en una final de Copa molt emocionant i torna a guanyar un títol tres anys després
El Barcelona Lassa va guanyar ahir la Copa del Rei de bàsquet en una emocionant final contra el Reial Madrid (90-92). El nou entrenador, Svetislav Pesic, ha capgirat un equip que havia tocat fons.
El Barcelona torna a ser un equip feliç. Va deixar de ser-ho durant molt de temps, però un cop d’ull a les cares dels jugadors, ahir al Gran Canaria Arena, va demostrar que l’arribada de Svetislav Pesic, presentat el 9 de febrer passat, ha suposat un alliberament per a un grup que havia perdut totalment la fe en les seves possibilitats. La reacció catalana es va materialitzar amb un títol rellevant que arriba després de tres temporades al dic sec que s’han fet molt llargues. Per guanyar el Reial Madrid, que havia encadenat quatre títols consecutius en el torneig i un total de catorze triomfs, el Barça va recórrer a una magnífica defensa durant trenta minuts i a la seva qualitat ofensiva, però tampoc es va oblidar de l’èpica, i això, al capdavall, augmenta encara més el valor del títol aconseguit. Els blaugrana tenien la final a la butxaca amb el 40-58 del minut 25 i conservaven una bona part d’aquest avantatge amb el 70-83 quan faltaven 3 minuts i 35 segons. Però el seu rival, rabiós, va portar el partit a l’escenari que més li interessava, un desori que va despistar els blaugrana. El col·lapse –facilitat també pel trio arbitral, que es va deixar el xiulet al vestidor– va ser tan monumental que quatre tirs lliures fallats per Claver i Oriola encara van donar una oportunitat al Madrid de guanyar. Causeur va fallar el triple, però ni Taylor –que va rebre una falta del valencià– ni Rudy Fernández no van poder anotar. El títol (24è de Copa) torna, per fi, a Barcelona.
Abans d’aquell final trepidant, l’equip català havia estat molt superior. “Hem arribat aquí per guanyar el títol”, van comentar Oriola, amb aportació d’intensitat que ha estat decisiva aquests dies, i el capità Navarro. “El Barça que tots esperàvem ha tornat”, havia avisat Pablo Laso, entrenador madridista. Després de deu minuts de tempteig, en què el millor va ser un espectacular tap de Hanga a Rudy Fernández per evitar que el 23-13 pugés al marcador, els barcelonistes es van recuperar amb un parcial de 0-7. Encara que Ayón va tornar a jugar després de tres mesos i mig, qui va manar sota les cistelles va ser Tomic, sovint molt inspirat quan s’enfronta al seu exequip. El croat ja tenia 12 punts i 4 rebots amb el 29-32, un avantatge que encara es va ampliar una mica més al descans (34-40) perquè Ribas (10 p) també ho va fer tot bé. Però igual com els dies anteriors, seria injust focalitzar l’èxit en individualitats perquè tots els que van ser al pavelló canari (inclosos Koponen i Navarro) van contribuir-hi: Moerman va ser el màxim rebotejador del partit, Hanga va fer el tap de la nit, Claver va lluitar en tots els racons, Sanders, malgrat algunes ximpleries, va ser abraçat pels seus companys quan va aconseguir el 82-89 amb un ganxo al tauler en presència de Thompkins, i Heurtel, encara que va perdre cinc pilotes, va donar molt joc i va ser nomenat MVP del torneig.
“Cal sortir molt durs al tercer quart”, va avisar Hanga. Dit i fet. La final es va decidir en bona mesura en aquella fase, en què la superioritat barcelonista en els rebots (23-39 al final) va ser insultant. Laso va apostar per un equip molt baix (Doncic, que només va fer una cistella, de 4), però l’avantatge català va continuar aug-
mentant fins al 40-58 i només algunes pèrdues de pilota absurdes i les faltes personals feien presagiar els problemes que van arribar més tard.
Disposat a morir amb les botes posades, com el llegendari Errol Flynn, el Madrid va jugar els deu minuts finals,en què va fer 38 punts, a cara o creu i es va quedar a un pas de la cara. Entre Thompkins (5/5) i Carroll (4/7) van aconseguir set triples molt seguits que van causar dubtes en els blaugrana. La defensa madridista, a més, pressionava per tota la pista i encara que feia moltes faltes, no totes van ser sancionades pels col·legiats. El Barcelona no va llegir bé el que havia de fer llavors i fins i tot va optar per atacs molt llargs i per deixar que el crono avancés, cosa que sempre és una pèssima tàctica.
Tot i això, va resistir, que és el més important, i va aconseguir un trofeu de gran valor, el primer després de la Lliga del 2014.
Malgrat la reacció final madridista, el trofeu l’ha guanyat qui ha arribat amb més fam de títols
El francès va ser designat millor jugador de la Copa, encara que ahir van sobresortir Ribas i Tomic
La Copa de Gran Canària és el primer èxit rellevant dels barcelonistes després de la Lliga del 2014